Sempre he sigut, soc i seré dels que creuen fermament en la igualtat absoluta entre la dona i l’home i reconec que tot i que ens volen fer veure que hi ha una pretesa igualtat, hi ha certs aspectes en els que la dona pateix un vet tan dur als pobles de Mallorca com el que pateixen a països que sovint són criticats, i amb raó, per aquest mateix motiu. En aquest cas concret volia fer esment dels noms dels nostres carrers, places i avingudes.
Ja me’n va fer esment una vegada la meva padrina durant una conversa que en la que parlàvem del dia que els feixistes anàren a cercar a son pare per afusellar-lo: “Quan li deman que perquè la gent que ho va viure no ho compta m’esmenta que n’hi ha que tenen por, els feixistes de llavors segueixen passejant-se pel poble sense haver hagut de donar explicacions a ningú, les terres i béns que es llevaren als seus propietaris mai els hi han estat tornades, encara hi ha monuments feixistes i carrers que els honoren… com no han de tenir por!”. Ella aquí em feia veure que el tema dels noms dels carrers no és un fet insubstancial que tan sols ens afecti emocionalment als qui som republicans, sinó que simbòlicament representa un gràfic absolutament fidel de com és la nostra societat ciutat a ciutat i poble a poble.
En una altra ocasió el president d’una associació també em va comentar que duia entre cella aquest menyspreu contra la figura femenina al nomenclàtor dels nostres carrers. En aquest cas optaré per no donar noms ja que per desgràcia aquest fet no és únic del seu poble ni molt menys.
Us heu aturat mai, ni que sigui un segon, a observar quants de carrers amb nom de dona teniu a la vostra vila? En el millor dels casos el percentatge pot arribar a un 2% siguent molt optimista, a molts de municipis ni un de cada 100 noms honora a una dona i a més pobles dels que us pensau no n’hi ha cap, zero, ni un.
Podria començar ara a anomenar dones i farcir aquest escrit amb els seus noms i llinatges, però com que és impossible anomenar-les totes millor que cadascú en faci la seva tria. No pensau que són molts els referents femenins als qui hauríem d’honorar amb una placa a les nostres avingudes? no us agradaria que aquella plaça a la que anau a jugar amb els vostres fills i filles els hi fes pronunciar d’una vegada per totes el nom d’una dona, com per desgràcia és gairebé impossible fer-ho fins ara? Com podem criticar els països a on la seva religió, que menysté a les dones, és omnipresent als seus carrers quan els nostres carrers són gairebé un mimetisme dels seus, no comença a ser hora de mirar-nos el nostre propi melic en lloc del melic del veïnat?
Parla-ho amb les vostres filles, les vostres dones i les vostres mares. Provau de justificar aquesta absència mirant-les als ulls. Si sou capaços de fer-ho pensau que potser la vostra mentalitat no està tan allunyada com us pensaveu d’aquells que justifiquen violacions com les de “La manada” quan els afectats no són els seus.
Si hi estau d’acord, comentau-ho feis-ho correr i responeu amb aquests arguments o amb els vostres propis als qui us diguin que aquest tema és irrellevant.