Na Caterina em va assenyalar una expressió que, xerratnt, li havia comentat na Miquela dient-li que era: “De l’any de la gratella”.

El DCVB, en diu:

GRATELLA f. 
Ronya; pruïja que obliga a gratar (mall., eiv.); cast. roña. Destroueix la vista e escalfa la sanc e fa grateyla, Arn. Vil. ii, 109. E gratau uos gratella ve mau dia, Jaume March (Cançon. Univ. 30). Lo fort exercici a les vegades engendra en lo cors gratella e postemes e alguns bonys, Albert G., Ques. 25. Paralítics i gravats | de ronya, sarna i gratella, Goigs de Santa Afra (ap. Serra Calend. folkl. 216). De l’any de la gratella: de temps molt antic (mall.).
Fon.: gɾətéʎə (bal.).
Etim.: derivat de gratar.