Ignasi Umbert i Roig

Tot i que feia anys que estava malalt, avui de matí, de manera sobtada, ha mort d’Ignasi Umbert i Roig, a l’edat de 70 anys. Havia nascut a Ciutat, però als 3 anys va esser adoptat per una família de Sant Llorenç, on hi va arrelar profundament. Tota la seva vida laboral la va desenvolupar dins el món de l’hosteleria, fins al punt d’esser director-gerent de l’associació Badia de Cala Millor durant 15 anys.

N’Ignasi va esser una persona que va tenir un paper important dins diversos estaments d’àmbit local. El primer va esser la política: el febrer de 1977 va obrir un local del PSOE i l’any següent una delegació de la UGT. A les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979, va esser elegit regidor, juntament amb Pere Bauzà i un mes després, batle, amb el suport dels grups independents de Sant Llorenç i Son Carrió. Durant el seu mandat es creà el Patronat de la futura biblioteca (1979), s’eliminaren tots els noms dels polítics franquistes de places i carrers (1980), es posà el nom de Guillem Galmés a l’escola (1981) i s’amplià el camp de futbol, suprimint les peraltes (1982). Aquell quatrienni, però, també va tenir punts obscurs, quan un enfrontament amb el Grup Independent de Sant Llorenç va comportar que dimitís la resta de membres de la candidatura i s’hagués d’acabar la legislatura amb només 10 regidors. A les eleccions de 1983 amb la llista del PSOE entraren ell i en Mateu Puigròs; a les del 87, repetiren els dos mateixos, però amb en Mateu de cap de llista.

Sempre va esser un gran afeccionat al futbol local. Des del 1970 s’havia implicat en l’organització del Cardassar, primer com a delegat de camp i després formant part de la directiva. Entre 1988 i 2004 va ocupar el càrrec de secretari i des d’aquest any fins el 2008, el de president. També, el 1993, juntament amb qui signa aquesta crònica, publicàrem el llibre C.D. Cardassar, dins la col·lecció Es Pou Vell.

L’any 2003 va passar a esser el suplent de Miquel Rosselló en el Jutjat de Pau i, quan aquest es va morir, el 2008, va ocupar el càrrec de jutge fins el dia de la seva mort.

En el món de la cultura, des del 1993 fins el 2012 –data en què s’acabà de publicar– va formar part del Consell de Redacció de Flor de Card i també n’ocupà el càrrec de secretari. A més del llibre sobre la història del futbol local, el 2012 publicà el poemari “Somnis trencats”.

Avui ha acabat la seva vida, per tant, un llorencí que, partint d’una família humil, sempre es va voler implicar en els aspectes socials, culturals, esportius i polítics de Sant Llorenç. Descansi en pau.

 

 

 

3 pensaments a “Ignasi Umbert i Roig

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.