Mots perduts: aixanguer

No recordo haver sentit mai el mot. L’ha facilitat na Bàrbara Rigo (sa padrina) que sap que m’agraden els mots perduts. Ella la coneix en l’accepció vuitena, en el sentit de persona mal vestida i descuidada.
«Si te’n vas a festejar,
mira sa mare, primer;
que, si ella és aixanguer,
sa fia també ho serà»

El DCVB es diu:

AIXANGUER AIXINGUER m. 
|| 1. Fermall per subjectar l’espigó de l’arada o del carro al jou; cast. coyunda. Item un geu sense aixengues, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada), Item uns cuxins de llaurar ab sos aixinguers, doc. a. 1690. N’hi ha de diverses castes: la més freqüent i primitiva a Catalunya i les Balears consisteix en una tiringa de pell de bou o en una corda gruixada, que es ferma en el llombrígol o part central del jou i sosté la traiga, dins la qual passa i se subjecta amb una clavilla l’espigó o camatimó de l’arada (Rib. del Sió, Montblanc, Xàtiva, Mall., Men.). També s’empra una corda o cuiro semblant per a unir l’espigó del carro de parell amb el jou. Hi ha localitats on no s’anomena aixinguer més que el lligall del carro de parell, mentre que el de l’arada té un nom diferent (així, a St. Joan de S., aquest es diu dogalet). L’altra casta d’aixanguers són els de ferro, més moderns i de diverses formes (Calasseit, Gandesa, Benassal, Alcalà de X., Mall.).
|| 2. Corretgeta que va a cada espadella del jouet o forcasset i que sosté cada cap del timó del forcat (Sueca, Xàtiva).
|| 3. Clavilla de ferro o de fusta per lligar los timonets a la collera de la bístia (Castelló de la P.).
|| 4. Corretja que va a cada espadella del colleró (Ador).
|| 5. Cada una de les dues corretges amb què es lliga el batall a l’ansa de la campana (Arbeca).
|| 6. Quarter de xulla de l’esquena del porc (Artà).
|| 7. met. El fang o brutor aferrada als baixos dels vestits de les dones; cast. cascarrias (Un Mall. Dicc.).
|| 8. met. Dona deixadota, bruta o mal educada (Mall.); cast. fargallona. «Si te’n vas a festejar, | mira sa mare, primer; | que, si ella és aixanguer, | sa fia també ho serà» (cançó pop. Mall.). Veés si me faràs anà com un axenguél, Ignor. 36.
Loc. i refr.
—a) Treure s’aixanguer de s’esquena: tupar fort (Mall., Men.).—b) «Qui es casa per l’interés, se queda amb los aixingués» (Eiv.).
Fon.: 
əʃəŋgé (Tarr., Torelló, Montblanc, Vilafr. de B., Bunyola); ʃəŋgé (Camp de Tarr.); əјʃəŋgés, pl. (Arbeca); əʃəŋgés, pl. (Sta. Col de Q.); aјʃaŋgés, pl. (Rib. de Sió); aјʃinglés, pl. (Lleida, Borges-Blanques, Massalcoreig); aјʃiŋgés, pl. (Calasseit, Gandesa); eјʃiŋgé (Benassal, Alcalà de X.); eјʃiŋgéɾ (Castelló de la P., Xàtiva, Ador); aјʃeŋgéɾ (Alcoi); eјʃeŋgéɾ (Sueca); aјʃiŋgéɾ (Calp); əʃiɲɟé (Manacor, Sineu, St. Llorenç des C.); əʃiŋgé (Menorca).
Intens.: 
aixangueret, aixanguerot.
Etim.: 
desconeguda o molt incerta (V. eixanguer).

(Imatge de Google)

2 pensaments a “Mots perduts: aixanguer

Respon a Tomàs Martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.