El savi Maturana assenyalà que en la reflexió s’aprèn…i com s’aprèn?, reflexionant, fent amb altres, completava. Vaig pensar amb la sentència maturanenca quan de Tomeu Ginard, d’Artà, em va fer un comentari ampliant el concepte de “maneig”.  Així, de banda el concepte “particular” assenyalat per Jaume “Garbeta” (referit al pagès pobre que al retirar-se es desfà dels ormejos habituals de feina), cal afegir-hi el concepte “empresarial” aportat per Tomeu Ginard i referit a “tots els bens que eren propietat de l’amo de la posessió”, fossin olles, bísties o altre mobiliari i que se’n portava en cas de canviar de lloc de residència, sempre el dia de la Mare de Déu de setembre. Es diferenciaven dels bens i objectes propietat del senyor que eren “de nombre” i havien que quedar a la possessió.Aquest concepte més ampli de “maneig”, confrontava, idò, emb el concepte “de nombre”, en la seva accepció novena (en engreta)

NOMBRE m.: cast. número. 
|| 1. Resultat de calcular o expressar quants d’objectes hi ha, o de comparar una quantitat amb una altra de la mateixa espècie presa com a unitat. Nombre enter: el que expressa una quantitat entera. Nombre fraccionari o trencat: el que indica una quantitat fraccionària. Nombre homogeni: el que indica quantitat d’objectes de la mateixa espècie. Nombre heterogeni: el que indica quantitat d’objectes de diverses espècies. Nombre abstracte: el que no indica l’espècie dels objectes a què es refereix. Nombre concret: el que va acompanyat d’indicació de l’espècie dels objectes a què fa referència. Nombre complex: el que es compon de diversos nombres concrets de diferent espècie, però del mateix gènere. Nombre decimal: el fraccionari que té per denominador un múltiple de 10. Nombre incommensurable o irracional: el que no pot expressar-se exactament ni per unitats enteres ni fraccionàries. Nombre mixt: el que és compost d’enter i de fraccionari. Nombres congruents: el parell de nombres enters que, dividits per un tercer nombre, donen residus iguals. Nombre dígit: el que es representa amb una sola xifra. Nombre polidígit: el que es representa amb dues o més xifres. Nombre parell: el que és múltiple de 2. Nombre imparell o senar: el que no és múltiple de 2. Nombre primer (cast. primo): el que no és divisible sinó per ell mateix o per la unitat. Sabets la granea de sos peccats e lo nombre d’aquells, Llull Cont. 22, 21. Totavia que’ls jutges sien de par nombre, val la sentència en què lo Veguer serà, Cost. Tort. VII, iv, 4. Elejam d’estes vint dones nombre senar,Llull Blanq. 24. O Déu immortal, qui lo món en nombre, pes e mesura regint, les creatures ab degut orde administrau, Corella Obres 127.
|| 2. Figura destinada a representar una quantitat. Nombres romans: lletres de l’alfabet llatí usades amb valor numèric (I=1, V=5, X=10, L=50, etc.). Nombres aràbics: xifres o figures introduïdes pels àrabs, diferents de les lletres usuals europees. Actes en plegamí signats ab nombres qui corresponen ab los fóleos e nombres de aquells, doc. a. 1669 (BSAL, vii, 150). a) vulgarment, Xifra.
|| 3. Quantitat d’objectes en quant és susceptible de càlcul. Gran nombre: gran quantitat. Sense nombre: en tan gran nombre que no es pot comptar. Esser del nombre (de tal o tal clase d’objectes o de persones): esser de tal o tal conjunt, de tal o tal classe. Ab gents de peu sens nombre, Muntaner Cròn., c. 43. Haurem ajuda et socors de gent d’armes et ballesters en gran nombre, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). E açò fóra fet com fos complit lo nombre dels àngels qui caygueren del cel, atresí aquell Xè nombre de hòmens que nostre Senyor hauia ordonat, Serra Gèn. 7. Eren en nombre de XXV mília combatents, Tomic Hist. 58. Però tots los jóuens volent a vós traure | puix vós o voleu, del nombre dels vells, Proc. Olives, 1922. Aquells qui l’havien mort, volents-lo lunyar del nombre dels hòmens, lo havien ajustat al consell dels déus, Metge Somni i. E yo confés esser de aquest nombre, Ausiàs March cxii. a) En la indústria tèxtil, el nombre d’un teixit és la quantitat de fils i passades que conté en un espai determinat; usualment, el centímetre o el quart de polzada (Pons Ind. text.).
|| 4. gram. Categoria gramatical que indica si els objectes que s’anomenen són un tot sol o més d’un. Nombre singular: el que indica un sol objecte. Nombre plural: el que indica més d’un objecte. Nombre dual. el que indica precisament dos objectes.
|| 5. Cadència o mesura proporcional que fa harmoniosos els períodes de la música, de la poesia i de l’oratòria.
|| 6. pl. El quart llibre del Pentateuc, anomenat així perquè conté en primer lloc el cens o numeració dels israelites.
|| 7. Nombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie i conjunt. «La casa nombre 35 del nostre carrer». «He comprat un nombre de la rifa».
|| 8. Cadascun dels treballs, exhibicions, etc., que componen el programa d’un espectacle, d’un concert, d’una vetllada, etc.
|| 9. Conjunt de béns movents agregats a una possessió, que han d’usar-se per a l’explotació d’aquesta, que són propietat del senyor del lloc i estan a càrrec del pagès o arrendatari (Mall.). Es nombre de ses possessions arrendades ja sabeu que és que perquè siguen més bons d’arrendar i no hagen ets amos de mester un capital per armar-les de bestiar i de gra per sembrar-les, ses guardes de bestiar i una cantidat de grans de totes llavors van amb sa posessió, són des senyor, i l’amo, s’arrendador, ho fa bo, i en acabar s’arrendament ha d’entregar es mateix nombre de bestiar, sa mateixa cantidat de grans o es valor de tot això, Alcover Cont. 601. «Dos-centes cabres de nombre | diuen que té el meu guerrer; | de tan magres que les té, | al pic del sol no fan ombra» (cançó pop. Mall.).
Fon.: nómbɾə (or., bal.); nómbɾe (occ.). Aquest mot ha estat substituït per la forma número en el llenguatge quotidià de la majoria de les comarques catalanes, però s’ha restaurat en la llengua literària. La regió on es conserva amb plena vitalitat en el llenguatge vulgar, és Menorca, i a Mallorca en l’accepció || 9.
Etim.: del llatí nŭmĕru, mat. sign. || 1.

Val a dir que el concepte “maneig” del DCVB descrit la setmana passada, en la seva accepció 4 es prou ampla i ambigu com perquè hi puguin encabir les dues idees. El DIEC2 és mostra més restrictiu.

(Imatge de Google. Posessió de Son Forntuny)