Mots perduts: formiguer/rumbo

Avui, quan en Jaume contava que mentre feia una altra activitat havia tingut temps de fer un formiguer, pensàvem que es referia a un formiguer d’aquells que, adesiara i en els anys cinquanta del segle passat, es veien fumejar per foravila. Pero no, feia referència a un pastís de moniato que, si més no a Son Carrió, era conegut també amb el nom de “rumbo”.
Aquesta vegada el DCVB no ens ha clarificat el tema. RUMB (vulg. rumbo per castellanisme): cast. rumbo. 
|| 1. Cadascuna de les 32 parts iguals en què es divideix la rosa dels vents. 
|| 2. Línia que descriu una nau caminant en una direcció determinada. Fer rumb a tal o tal lloc: anar una nau en direcció a tal lloc. Feren rumbo a sa Torre d’En Pau, Roq. 31. Donar rumb: fixar l’oficial de guàrdia al timoner el rumb que la nau ha de seguir. Anar a rumbo: permetre el vent que un vaixell de vela segueixi el rumb convenient. Anar sense rumb: haver perdut l’orientació de la nau. La nau que sens rumbo flota, Llorente Versos 175. 
|| 3. Camí que una persona o cosa segueix en la seva activitat. Anar a rumbo: anar bé, obrar així com cal. Dur mal rumbo: portar mala direcció, obrar de manera inconvenient. Tot lo d’aquesta vall de llàgrimes segueix el mateix rumbo,Penya Mos. iii, 15. Com si el viatge de son esperit, en mudar de rumb, exigís al cos una virada, Oller Vilaniu 227. Ah, si el seu mateix rumb | fos el de la meva ànima captiva!, Torres Poes. 93. 
|| 4. Ostentació de riquesa; vida ostentosa d’abundància. Aportan dos massas de plata de tal grandària, rumbo y pompa, que no són majors en la Ciutat de Barcelona, Canyelles Descr. 115. Fon una boda lluhida y de rumbo, Guinot Capolls 22. De quina manera… havia pogut fer aquell grandiós casal i com poria dur es rumbo que duia sense fer ui, Alcover Rond. x, 132. 
|| 5. nàut. Forat que travessa de banda a banda l’obra viva d’una embarcació, a proa i popa, i serveix per a enfilar la corda que es lliga al palanquí en l’operació de treure les barques a terra.

FORMIGUER m. 
|| 1. Cau de formigues; forat subterrani on habiten aquests insectes; cast. hormiguero. Com un formiguer obscur | que l’ocult neguit enfebra, Alcover Poem. Bíbl. 15. 
|| 2. fig. Conjunt nombrós de persones, animals o coses en moviment; cast. hormiguero. Y hem vist del cos de la mig morta Espanya | exir-ne un formiguer de banderies, Collell Flor. 100. Del món dels hòmens, darrere | quedà’l formiguer impur, Llorente Versos, i, 94. 
|| 3. imatge  Ocell de la família de les pícides, espècie. Iunx torquilla, de color entremesclat de groguenc, gris i negre, amb el ventre de color clar i taques fosques; té el bec recte i la llengua molt llarga i viscosa, amb la qual agafa les formigues i altres insectes encara que estiguin ficats dins forats d’arbres o de terra (or., occ., val., bal.); cast. hormiguero. 
|| 4. Formiga de les potes dels animals de peu rodó (Cat., Val.); cast. hormiguillo. 
|| 5. Boïc; munt de terrossos sostingut per un feix de llenya o de brossa, que es crema en el camp conradís per fer servir la terra cremada per a abonar el camp (Cerdanya, Bagà, Plana de Vic, Igualada, Segarra, Camp de Tarr., Urgell, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Mall., Men., Eiv.); cast. hormiguero. «Quan a mi em veuran mudar | mos companyons i guerrers, | en el fondo de la mar | ja hi podran fer formiguers» (cançó pop. Mall.). S’en anaren a sa rota amb conte de fer-hi uns quants formiguers, Roq. 27. a) adj. Propi per a fer boïcs. Una aixad

És aixcí que ens hem vists forçats a trescar diversos llibres de cuina i en el d’Antoni Tugores i M.Antònia Sureda Vallespir hem trobat a la recepta pastís de moniato: “En aquests dolç, que pertany a la cuina pobra més genuïna de Mallorca, hi predomina l’enginy més que el valor dels productes utilitzats. El pastís rep diferents denominacions segons el lloc de procedència de l’illa: pastís de monei o moniato, rumbo… Se solia preparar el dia de matances. Es pot elaborar folrat de pasta o, senzillament acaramullat dins un plat”.

Acaramullat dins un plat era com el feia la meva padrina Margalida “Ferrera” de Son Carrió. col·locant diversos sostres de moniato bullit tallat molt fi i altres de sucre amb canyella i  ratlladures de llimona. Es veu que també es pot fer amb moniato torrat o cuit al forn.

3 comentaris a “Mots perduts: formiguer/rumbo

  1. Una altra opció és pelar i tallar els moneis a llesques primes, fer al vapor durant deu minuts i llavors a la planxa amb oli verjo fins que estiguin cuits. Per acabar canyella i jo hi pos concentrat de poma perquè siguin més dolcets.

    Nota : es tarda molt menys temps que fets al forn.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada