Mots perduts: assut

Mot que desconeixia i que segurament encara desconeixiria si l’atzar (dificultats en localitzar la font de Tènger) no hagués facilitat una trobada amb n’Andreu Morell i en Mario Fontan, enamorats de les fonts de Mallorca, de les quals en fan inventari i descripció en una pàgina web (https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/inici), on, per cert, també fan referència al llibre de Josep Cortès “Sant Llorenç des Cardassar. Edificis singulars, posessions, molins, pous, sínies, fonts, jaciments arqueològics…”

Un assut a la Font de ses Planes (o Font d’en Remena), ara inexistent, es descrit per Eugènia Sitges a “Sistemes hidràulics i assentaments andalusins a la partida de Manacor” que fa part de la seva tesi doctoral. En aquest cas una desviació de l’aigua del torrent per moure el molí d’aigua.

Valgui aquesta referència per deixar constància i recordar -a vegades ens sentim dominadors de la naturalesa i ho oblidam- que quan es va crear la parròquia de Santa Maria de Bellver, després de l’arribada del Rei en Jaume, i encara desde molt abans, el torrent ja passava per on ara passa.

El DCVB en diu:

ASSUT m. 
Mur de contenció que atura o desvia l’aigua d’un riu per aprofitar-la en l’agricultura o en la indústria; cast. presa, azud. Pot valer l’açut e l’almudí del dit loch de Alacant cascun any tro a M sòlids, doc. a. 1315 (Col. Bol. xxxix, 112). Al partidor sobirà que és al Azut o demunt lo azut de Vilareal, doc. a. 1346 (Geogr. Cast. 66). En un loch appellat Mislata, hon faeren palliçada en los açuts, Pere IV, Cròn. 286. Puix lo tou de tal açut nunca’s pot omplir del tot,Cons. casat 189. Que los vassalls… tinguen obligació de conseruar lo assut y sèquies que stan dins lo terme, doc. a. 1611 (Archivo, iv, 390). Del peu de les congestes fins als assuts de vora mar, Girbal Pere Llarch 142.
Loc.

Anar a l’assut: anar a mal viatge; cast. irse a la porraDonchs vajen los dos al açut, Viudes donz. 461. «Home roig i gos pelut, a l’assut» (Val.).
Fon.: 
asút (Castelló, Val., Xàtiva, Alacant, Novelda).
Var. 
ant.: çut (Ordin. Cast. 67).
Etim.: 
de l’àrab as-sudd, mat. sign.

(Imatge de Google)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.