Aprofitant el gran boom sobre l’Accessibilitat Universal, el Medi Ambient i la Solidaritat, al llarg del mes de gener s’han anat realitzant tallers als cursos de 5è i 6è a CEIP Punta de n’Amer per tractar alguns dels temes més de moda a nivell educatiu i social.
El primer taller fou el que es dugué a terme amb els alumnes de 6è, en Jesús Martínez Sánchez inaugurà les xerrades, que s’encarregà de parlar-nos sobre la seguretat alimentària a les Illes Balears. Els consell que ens donà fou no angoixar-nos amb allò que menjam, sempre que ho facem de forma equilibrada i variada. Nosaltres hem de poder gaudir del menjar, ells són els encarregats de vigilar que no siguin perjudicials per al nostre organisme. També ens aconsellà no fer molt de cas a les campanyes de programes de televisió i/o pàgines web que no siguin de fiar. En cas de dubte, demanar als professionals.
De fet, en aquests dies ha sortit una notícia on s’explica que per fi s’ha arribat a un acord per posar remei al sobrepès de la població espanyola. Més de 4.000 productes seran revisats i hauran de reduir en un 10% la quantitat de sucre i sal. És una primera passa que demostra la necessitat urgent d’equilibrar les quantitats que nosaltres ingerim i que pateix el nostre organismeLa segona fou a càrrec de l’equip de bàsquet DISCAESPORT, aquest ha estat el 2n any que ens visita. És tot un plaer, un honor i una sort poder comptar amb ells. No només ens explicaren les normes i regles d’aquest esport (bàsquet en cadira de rodes) sinó que el missatge més important que ens volgueren transmetre és que no hem de tenir pena per aquelles persones que de forma natural o bé per accident hagin hagut de perdre extremitats, tenguin disfuncions o necessitin ajuda especial. Hem de sentir una profunda admiració per la capacitat de superació que demostren. Nosaltres amb les nostres pors i desconeixement els feim víctimes del seu dia a dia, però ells no ho són, ni s’hi senten. Anem a ajudar-los adaptant els espais que ens envolten! Voldríem aconsellar-vos a tots un curtmetratge ‘El Circo de las Mariposas’ a nosaltres ens feu entendre moltes coses i un cop més… ens han fet pensar! Acabàrem la cita amb ells jugant al poliesportiu un partidet de bàsquet on tots jugàvem en igualtat de condicions, en cadira de rodes!
La tercera la dugué a terme en Damià Gomis, director del LINCC-UIB. Físic que treballa el canvi climàtic des de la perspectiva de l’oceanografia física. Fou un autèntic goig escoltar-lo parlar. Just dos dies abans de la seva visita feren un reportatge a la televisió que també us recomanam: ‘Los Recuerdos de Hielo’ on na Josefina Castellví explica d’una manera extraordinària el món de l’antàrtida. En Damià ens anava explicant el passat, el present actual i el futur previst; així com el futur millorat. En cap moment ens sentírem culpables per ser els humans que deixam petjada, tot el contrari, ens feu sentí importants i poderosos perquè a les nostres mans tenim l’oportunitat de posar-hi remei. Com ell ens explicà, regenerar-se el món no es regenerarà però sí que el podem ajudar a recuperar-se un poquet; almanco a no empitjorar. Encara hi som a temps entre tots! Hem d’apostar per l’energia renovable des de les pròpies cases i així serà una realitat. En aquests moments s’estan fent passes, perquè en un futur funcioni tal com s’espera. No ens aturem pel camí, anem a ser positius i a creure amb el que feim! Ara no ho podem veure, però serà un fet!Per acabar el cicle de xerrades; però no manco importants, tenguérem la visita de na María Cecilia Bordes-Borrás i na Maria Antonia Manchón-Romaguera. Elles fan feina al Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Ens han contestat molts de dubtes que teníem sobre el tema de la sang; així com explicat d’una forma molt clara els tipus de grups sanguinis que hi ha; així com els receptors compatibles, dels que no. És com si de peces de puzle es tractés. Unes encaixen per tot, unes altres només amb la parella; mentre que d’altres només encaixen amb una altra: La O-! El que no sabíem és que el Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears són els pioners en recollir llet materna. La llet de donant és necessària en alguns prematurs o en nounats que han estat sotmesos a qualque intervenció quirúrgica i que no poden alimentar-se directament del pit de la mare. No ara, però sí en un futur ens han parlat de la importància de ser donant de mèdul.la òssia; així com donant de sang de cordó umbilical.
Com a cloenda de xerrades tenguérem la sort de poder comptar amb n’Ana Maria Ruíz i n’Helena Manrique qui ens aproparen al món de la sordesa. N’Helena era la intèrpret entre n’Ana Maria i nosaltres. Fou un moment molt màgic que ens encantaria poder repetir. El que ens cridà l’atenció fou la diferència de pensament entre els alumnes de 5è i 6è davant 2 preguntes que se’ns feu:
1ª Pregunta: Creieu que puc viure tota sola? Mentre els alumnes de 5è contestaren amb un SÍ rotund, els de 6è contestaren amb un bé, sí, però la casa s’hauria d’adaptar.
2ª Pregunta: Creieu que puc conduir? Un cop més els alumnes de 5è contestaren amb un SÍ ben gran, mentre que els de 6è demostraven certs dubtes (era molt divertit veure com escenificava el 100% SÍ o el 100% NO. Era tan fàcil d’entendre!) Tot i saber que sobretot el sentit que més s’empra és el de la vista, consideren també prou important el de l’oïda per poder conduir amb seguretat (clàxons, sirenes, …)
Ambdós grups tenen raó, la resposta és sí; però és cert que s’han de prendre mesures i fer adaptacions. N’Helena ens comentava que les persones sordes viuen a una societat paralel.la amb els seus propis actors, les seves pròpies pel·lícules, la seva pròpia cultura en definitiva. A nivell de seguretat demanava sobretot més conscienciació cap a les persones sordes. Quan hi ha un perill sempre sonen sirenes! Què passa amb la gent que no pot escoltar? Alarma d’incendis, d’ambulància, policia,…? Ens hem de sensibilitzar, que quan ens trobem en una situació d’emergència per ventura la persona que tenim a devora no hi sent prou com per captar el perill. Avisem a la gent de forma que puguin entendre que cosa passa.
Un fet que ens sorprengué molt fou quan ens explicaren que als Estats Units s’ensenya als nadons de 6 mesos a emprar un llenguatge de signes molt bàsic. Aquest és per facilitar la tasca als pares i mares. D’aquesta manera els nadons expliquen què els passa: gana, set, mal de panxa, llet, … i els progenitors interpreten de forma més ràpida el problema.
Amb aquesta xerrada voldríem proposar-vos una video: ‘El Sueño de Pedro’, un llibre: ‘Palabras de Caramelo’ i un curtmetratge: ‘Kismet Diner .- Cupidity Cornetto’ A partir del curtmetratge nosaltres decidírem adaptar la nostra cançó de la Pau.
I per acabar, el dissabte 26 de gener 5 alumnes reporteres de 6è: Olivia Cabrerizo, Bàrbara Nebot, Sophia Pasqual, Claudia Romero i Maria Sansó anaren al programa de ràdio ‘No Venim amb Manual’ conduït per na Regina Cortès. Poguérem estar amb l’equip dels grans: en Miquel, n’Eduard, na Margarita, en Lluis i na Laura. Explicàrem la diada del 30 de gener, què nirvioses estàvem al principi. Teníem por de no saber controlar l’atac de rialles! Llavors ens convidaren a quedar-nos i poguérem participar de jocs en anglès, xerrada de dinosaures, entre d’altres temes súper interessants. Fou una experiència genial i riguérem molt.
Na Regina i tot el seu equip feu que tot ens fos molt fàcil i ens poguéssim tranquil·litzar. Vérem com moltes de les coses que se’ns ensenya a l’escola les necessitaríem per poder fer feina a un programa de ràdio: Respectar el torn de paraula, aixecar la mà per demanar-lo, vocalitzar a l’hora de parlar, la importància de no dir paraules mal sonants, saber llegir de forma fluïda, però sobretot, sobretot, la puntualitat!! El programa de ràdio en directe no pot esperar!Ha estat un mes molt intens per a nosaltres, però hem après moltes de coses que ens han fet pensar!
Alumnat de 5è i 6è d’EP
CEIP Punta de n’Amer