En Tomeu Ginard, el director de la Coral Llorencina és una persona que viu, amb tendre enamorament i passió, la música. Ho demostra en cada una de les seves intervencions. Però a més i amb tota naturalitat, és mostra coneixedor i sensible als mots de la nostra llengua. L’altre dia, sense anar més lluny, ens va assenyalar que no haviem de ser “moies com les vaques de Llubí”, fent referència a un dels videos de Mateu Galmés “Mallorca, illa mediterrània”.
Era una paraula que adesiara emprava ma mare en el sentit que les persones havien de fer les feines amb lleugeresa, que no havien de ser “moies”
Mn. Alcover en el DCVB mostra:
1. MOIA adj.
Lent, que es mou o treballa molt a poc a poc (Mall.); cast. lento, tardo. Poren sebre. si són llests o moyes en ses menjades, Aurora, n.o 267.
Fon.: móјə (mall.).
Var. form. i sinòn.: moi (Eiv.).
L’accepció masculina és localitza a Eivissa i reorienta vers “moia”
1. MOI adj. m.
Tocatardà, lent en moviments i obres (Eiv.). V. moia, art. 1.
(Imatge de Google)
Aquesta foto m’agradaria veurer-la mes grossa!
Es de Google, crec que vaig demanar “vaques llaurant”