Mots perduts: guillem

Potser avui és un bon dia per parlar d’un mot i un costum perdut, l’ús de l’orinal, dit familiarment “es guillem” a Mallorca.

Vegeu el que en diu la Viquipèdia i el DCVB:

GUILLEM 
1. Nom propi d’home; cast. Guillermo. Com en Guillem vos prega, Llull Cont. 315, 24. En Guillem de Moncada, Desclot Cròn., c. 33.
|| 2. Llin. existent a Ventalló, Terrassa, Barc., Tarr., Almatret, Vinaròs, Benicarló, Al., Benifallim, Alcoi, Castalla, Ibi, Tibi, Monnòver, Novelda, Ondara, Elx, Eiv., etc.
|| 3. m. (familiarment) Orinal (mall.).
Fon.: 
giʎém (or., occ., val.); giém (bal.).
Var. ort. 
ant.: Guiem (doc. a. 1250, ap. Pujol Docs. 23; doc. a. 1337, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 222); Guilem (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs. 15, 16; doc. a. 1334, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 234).
Intens.: 
Guillemet, Guillemó, Guillemot, Guillemí.
Etim.: 
del nom personal germànic Willahelm (cf. Förstemann Altd. Nb. i,1601).

ORINAL 
|| 1. adj. ant. Propi de l’orina. La virtut separativa del fetge e dels membres urinals, Albert G., Ques. 37 voDisolen una gran part en liquor urinal, ibid. 52.
|| 2. m. Vas de terrissa, de vidre, de metall o d’altra matèria sòlida, destinat a orinar-hi i a fer-hi altres deposicions corporals; cast. orinal. Un orinal ab son stoy, doc. segle XIV (Catalana, ii, 165). Quant la orina serà clara… e farà grans menuts en lo sòl del orinal, Micer Joan 328. Dos orinals de vidra ab lurs stoigs de palla, doc. a. 1437 (BABL, xi, 151). Un orinal de vidre ab sa cuberta, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hun orinal ab sa serpallera, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 418). Orinal de basseta: orinal petit, per a servir-se’n els infants. Orinal de partera: és de pisa groga, alt i amb dues anses. Orinal pla de malalt: el de forma molt planera, per a servir-se’n els malalts sense aixecar-se del llit.
Refr.

—«Després que fonc mort Pasqual, li portaren l’orinal»: es diu referint-se als auxilis prestats fora de temps o quan ja no són útils.
Fon.: 
uɾináɫ (or., men., eiv.); awɾináɫ (Ll., Urgell, Tortosa); oɾináɫ (val., mall.).
Intens.:
—a) Augm.: orinalàs, orinalarro.—b) Dim.: orinalet, orinaletxo, orinaleu, orinalic, orinaliu, orinaló, orinaloi, orinalingo, orinalengo.—c) Pejor.: orinalot.
Etim.: 
del llatí urīnāle, mat. sign.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.