Mots perduts: germans de llet

Voldria fer referència avui a l’estreta relació que habitualment s’establia entre els germans de llet.
Deriva d’uns comentaris, a porta de tanatori, el dia de la defunció de la madona Aina Maria Servera (Falcona) per la seva singular relació amb en Pere Santandreu (de sa Central).
Ara que coneixem la transcend¡encia de les petjades de la primera infància no ens pot sorprendre l’estreta i llarga relació que se’n pot derivar del compartir pit.
El mot perdut, en aquest cas acció, també s’hagués pogut orientar vers el concepte dida. Però entenem que la dramàtica i contundent narració de Salvador Galmés, el situa (l’hauria de situar) en l’apartat de mots ben vius.

Cal recordar que fins que la casa Nestlé començà a comercialitzar el Pelargon (1944), en els casos de malaltia o defunció de la mare, trobar una dida era vital per als nou nats,

Del DCVB:

1. GERMÀ-ANA m. i f. 
|| 1. Persona o animal nat dels mateixos pares, o del mateix pare o mare, que un altre; cast. hermano, hermana. Don Lop Xemenis de Luzia…, germà de Ruy Xemenis, Jaume I, Cròn. 21. Aquest rey de Aragó havia hu germà en una abadia, Desclot Cròn., c. 2. Havien dues germanes per mullers, Muntaner Cròn., c. 32. Los germans e fills del marit qui aquí estan, Metge Somni iii.Sereu vós ioseff que’ls germans amaua, Passi cobles 86. Com plora el germà mort una germana, Canigó ix. Germà bo, germà propi, germà carnal: el qui és fill del mateix pare i de la mateixa mare. Germà d’una banda, mig germà: el qui és fill del mateix pare o de la mateixa mare, però no de tots dos. Germà uterí: el germà només per part de mare. Per ext.: a) Germà de llet: el qui ha estat alletat per la mateixa dona que un altre.b) Germà polític: cunyat.—c) Cosí germà: el fill d’un oncle propi de l’altre. Ab uostra sor e ab uostra cossina germana, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). Una dona cosina germana del emperador, Desclot Cròn., pròleg.

DIDA f. 
Dona que alleta un infant d’una altra; cast. nodriza, ama de cría.

2 comentaris a “Mots perduts: germans de llet

  1. “Però entenem que la dramàtica i contundent narració de Salvador Galmés, el situa (l’hauria de situar) en l’apartat de mots ben vius”. Malauradament no és així. Cada any he d’explicar el mot a l’institut perquè el desconeixen.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
    • Ai Pau!. Temeròs de la realitat he escrit el condicional entre parèntesi. Però com a persones llorencines i galmesianes haurem de considerar “dida” com a mot viu, al igual que garriguer, corritjola, hivernal…i tants altres.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada