Reconstruir-se

Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?

Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps.

Una inundació tan important com la que vàrem patir, a més d’endur-se éssers estimats, va deixar cases destruïdes i totes aquelles coses que, amb tant esforç es varen aconseguir, es queden en el no res. L’impacte psicològic d’una víctima en aquests casos és enorme i sentiments com impotència, temor i ràbia són molt freqüents.

Pràcticament tots els que s’enfronten a un desastre passen una fase d’estrès i desassossec, i si no es gestionen correctament, desemboquen en problemes psicològics severs duradors.  En general, sol aparèixer un trastorn per estrès posttraumàtic, ansietat generalitzada, fòbies (com als trons o als llamps), a més de trastorns desadaptatius i trastorns depressius recurrents.

Resiliència
La majoria de les persones que passen per una experiència d’aquest tipus aconsegueix recuperar la seva salut mental al cap del temps, gràcies a la anomenada resiliència psicològica. La resiliència fa referència a la capacitat de les persones per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes. Aquesta recuperació s’aconsegueix amb temps i aplicant habilitats d’adaptació i de superació. Moltes vegades, es requereixen intervencions especialitzades d’ajuda.

Com podem ajudar a una víctima?
El més important és brindar-li suport emocional. Per aconseguir-ho, és bàsic escoltar-la activament per què la víctima pugui treure el seu dolor en lloc d’evitar-lo. Després de tal esdeveniment, hi ha un dol i expressar les nostres emocions, pensaments i pors fa que superem més ràpid aquest dolor. Escoltar sense jutjar ni intentar donar consells, compartir, recolzar, és la forma més eficaç d’ajudar aquelles persones que ho han passat més malament.

En una segona instància, se li pot expressar els nostres ànims fent-li veure les capacitats de resiliència que disposa i transmetent optimisme. A més, cal alleujar el seu dolor fent-li saber que els seus éssers estimats estan presents, tenint iniciativa i involucrant-se en la reconstrucció psicològica de la víctima. A tot això, cal afegir accions de contacte físic com les abraçades, que poden fer-li sentir recolzat i arropat.

Sí, han passat vàries setmanes ja, però la desgràcia que ens ha tocat tant de prop encara està molt present en les nostres ments. Hem sofert i sofrim per nosaltres mateixos i també pels que han sofert més que nosaltres. Ens sentim víctimes i culpables a la vegada. Ens turmenta pensa en què hagués passat si… Sense trobar resposta vàlida.

Lo ocorregut ens ha afectat a tots. Molt, inevitable i forçosament. Al moment de les inundacions, molta gent va lluitar per la seva vida i es va veure enfrontat a una desesperació descomunal. I no només això… El que perdura a dia d’avui són les conseqüències. Batallar contra la naturalesa resulta impossible, però ara és quan ens toca agafar forces i reconstruir-nos junts.


   Mélanie Perpiñá del Campo
Psicòloga i terapeuta
   Cita prècia: 616 23 29 83

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.