“Esperem que l’acte de l’Argument de la festa de Sant Antoni es mantengui en el temps”

1. Sou conscients que amb la vostra retirada més d’un, sobretot polític, ha fet un alè?

No te creguis. Tampoc tiràvem tant a ferir. A més, si havíem de punyir un poc fort ho fèiem amb algú de confiança.

2. Teniu la sensació, passat el temps, d’haver-vos passat en alguna ocasió. Vos empenediu d’alguna glosa picant?

Si he de ser sincer no. Deu ser cosa aquesta que diuen que la memòria és selectiva i porga els records. A més a més, l’únic que fèiem nosaltres era fer d’altaveu de coses que es parlaven pel poble, sobretot a les taulades de bars.

3. Qui s’amaga realment darrere l’Argument? Quin rol tenia cadascú?
Jo crec que no és cap secret i més o menys tothom en té una idea. Si bé en Nofre Neula sempre ens feia posar cara a en Jordi Minero, en Jeroni Pep, en Tolo Roig (Poxolo) i a jo el dia de la lectura, hi  podem afegir un grapat de gent que ha anat col·laborant d’una manera o altra. Podem anomenar en Joan Caldentey “Garbeta”, en Miquel Femenias “Xexa”, en  Joan Gomila “de Son Patró”, en Lluc Quina i en Pedro “Trompes”. I ho dic així perquè uns sempre aporten temes, altres la paraula que no surt en aquell moment per a la rima, uns preparar el sopar del dia que el redactàvem, uns posar la casa…
Tothom tenia el seu paper.

En Nofre Neula. lector de l’argument

4. Quin sistema solíeu emprar per fer-lo?
Ha anat canviant amb el temps però els darrers anys teníem un grup de whatsapp (qui no en té algun avui en dia) on hi anàvem apuntant els temes que anaven sortint. D’aquí cadascú preparava el que volia durant l’any.
Passats els reis i abans de Sant Antoni ens reuníem un vespre a sopar, vi i herbes a taula, i posàvem en comú els que havia fet cada un. Després de repassar els temes principals anàvem inventant gloses de coses que encara no teníem  per mirar d’abraçar un poc el que havia passat durant l’any. Però sempre el començàvem i acabàvem en un sol vespre.
5. Des de quan el feis i què vos va impulsar a començar-lo?
Tot va començar l’any 1999 quan en Jordi Minero i jo fèiem feina plegats. Arran d’una aposta amb un altre company de feina vàrem publicar el primer dels 2 llibres editats “un any de gloses”. En aquest moments la lectura de s’Argument i el Sobreposat encara no existien. Va ser uns quants anys més tard (no puc recordar l’any) quan en Toni Botó va impulsar el que esdevindria el Sobreposat i la festa de Sant Antoni i ens “pressionà” a fer l’argument per llegir-ho el dia de la festa. Recordo que la primera lectura es va fer a la terrasseta de darrera la rectoria i no hi havia més de 20 persones.

El llibret mencionat

6. I el motiu de la retirada se pot saber?
Ja ho diu la glosa que férem per anunciar que passàvem el testimoni: gloses cada cop menys picants i fresques, altres responsabilitats dels membres que a vegades no deixen temps per fer les coses tan ben fetes com un voldria, i que són 20 anys d’ençà que començàrem!
7. Com heu aconseguit aquest canvi generacional?
El relleu no ha estat cosa nostra. La convidada a n’Ivan Antich per agafar el relleu sí que ho férem explícit ja que sabíem que li agrada el tema de la glosa i participa en els combats de picat. Dels altres membres han mogut els fils la directiva del Sobreposat.
8. Què esperau d’ells? Què poden aportar?
Esperam i estam segurs que ho faran beníssim. M’atreviria a dir que rima i mètrica en mà molt millor que nosaltres. Si bé nosaltres intentàvem cuidar la rima i la mètrica, si alguna no sortia amb els versos iguals i la rima perfecte… idò no hi sortia. Nosaltres erem “glosadors de camilla”.
9. I a partir d’ara quin serà el vostre paper? Simples espectadors o participareu encara d’alguna manera?
Espectadors segurs. Víctimes potencials. I si podem aportar algun consell per nosaltres no estaran.
10. Suposa això que també marxau del Sobreposat? 
No. De fet eren dues coses separades. Si bé alguns de nosaltres estàvem als dos llocs, altres només participaven de l’argument.
11. Heu notat  en falta que el poble participàs més en les gloses de l’Argument? Que vos n’enviàs més? 
Era una cosa que demanàvem cada any a l’acomiadament de l’argument. La participació ha estat molt escassa. La banda de música en algunes ocasions i una persona a títol individual que recordi ara.
12. Unes paraules de comiat… 
Esperem que aquest acte de la festa de Sant Antoni es mantengui en el temps.
Pel que fa a nosaltres només remarcar que hem intentat escriure un poc sobre els fet passats al poble sempre des del màxim respecte a les persones i emmarcant-lo amb tot el que du implícita una glosa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada