De la premsa: Relats i reinvencions

L’altre dia en Pau, el nostre President, mostrà una frase del vell professor i amic Gabriel Janer Manila.
Avui a la seva habitual columna del Diario de Mallorca mostra una reflexió sobre el que suposa escriure les “memòries”. Parla de “realitats”, del “relat” que cada un de nosaltres va teixint i de “contar històries”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Comencen a rebrotar les figueres, bon moment -sempre és bon moment!- per reflexionar una mica.
Adesiara s’ha assenyalat que els records ens enganyen, i també els pensaments!. Les neurones del cervell van a la seva.
D’altra banda també s’ha comentat, de forma reiterada, que no sóm espectadors d’una “realitat externa”, sinó que fem part d’un tot. Continua

Això era… i no és (VI)

A l’altra banda del carrer, confrontant amb el casino de Can Salvador, hi havia el forn “de les pedres llises”, que portava Miquel Caldentey, “Pioro”. Rebia aquest nom per les grans pedres que conformaven el llindar de l’entrada, que estaven ben polides de tant trepitjar-les.

Al seu costat, on avui hi ha l’hotelet de Can Solaies, en Joan “Solaies” hi tenia una barberia. El seu fill Miquel feia de caminer, un ofici, creat el segle XVIII, que s’encarregava de mantenir les carreteres en bon estat.

La casa següent era d’Antoni Sureda Salas “Lucio”, pare del que va esser batle de Sant Llorenç entre el març i el juliol de 1936, per la qual cosa fou empresonat durant poc més de tres anys. A caseva venien graneres i altres objectes de corda i espart, a més de calç per emblanquinar, ja que aleshores no s’usava emprar la pintura per a les parets. Els “Teulers” o “Lucios” i els “Solaies” eren dues famílies que s’alternaren en la direcció de la banda de música entre 1887 i 1975, quan passaren la batuta a Francesc Sapiña. Continua

Mots perduts: espalmador

Generalment, a l’entrada del quarto, just en el raconet entre la porta i la paret del carrer, penjat, hi havia un ormeig que servia per deixar-hi l’espalmador. Un respall de cerres suaus que servia per espolsar i netejar la roba.

Amb els anys l’espalmador, i molts altres respalls, passaren a dir-se “cepillo”.
Com en moltes altres casos, l’ús del castellanisme s’imposa al mot dels padrins. Continua

La transició democràtica. Cap a una visió històrica crítica

Dia 1 d’abril, a les 20.00 h, el bar Xarop de Manacor, situat al número 18 de la plaça de Ramon Llull, serà de bell nou l’escenari d’una altra conferència dels Dilluns de l’Obra. Es titularà La transició democràtica. Cap a una visió històrica crítica” i serà impartida pel professor d’història contemporània Arnau Company.

El ponent hi reivindicarà la necessitat de tractar, des d’un nou enfocament crític, el període transcorregut entre la mort del dictador feixista Francisco Franco i l’anomenada Transició Democràtica, sempre des de la perspectiva que dona la quarantena d’anys transcorreguts d’ençà que tengueren lloc els dos esdeveniments històrics. Continua

Això era… i no és (V)

A la darrera casa d’aquest tram de carrer hi havia un casino que abans de la República van portar en Llorenç “Pistola” i na Bet “Busca”, els meus padrins materns. Després el va dur Miquel Riera Parera “Cucaiada”, que fou afusellat pels franquistes l’11 de maig de 1937; l’edifici era propietat del seu cunyat Càndid Jover, del qual rebia el nom de Can Càndil i fou la seu d’Esquerra Republicana, partit al qual tots dos hi estaven afiliats. Al primer pis, durant els anys posteriors a la Guerra, la Falange hi va tenir un magatzem, on hi guardava mobles, quadres i diversos símbols del partit. Darrere en “Cucaiada” el va dur en Miquel “Madona”, que estava casat amb na Francesca “Mena”, per la qual cosa la gent el coneixia com ca na Mena. Avui hi té una oficina el banc de Santander. Continua

Informació del PI

NOFRE GARCIA PROHENS, NOU CANDIDAT DE EL PI A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS

  • EL NOU CANDIDAT ESPERA ACONSEGUIR UNA IMPORTANT RENOVACIÓ EN LA LLISTA DE EL PI
  • ANTONI AGUILAR OCUPARÀ EL NÚMERO DOS DE LA CANDIDATURA: “ETERNITZAR EN EL TEMPS UN MATEIX CANDIDAT, COM PASSA A SANT LLORENÇ, NO ÉS BENEFICIÓS EN CAP ASPECTE PER ALS CIUTADANS”

 Sant Llorenç, 27 de març de 2019.- El Pi de Sant Llorenç va decidir ahir en el transcurs d’ una reunió del partit, l’elecció de Nofre Garcia Prohens com a nou candidat per a encapçalar la candidatura del partit al municipi llorencí. Continua

Sessió de contes per a Adults a la Biblioteca de sa Coma

Dilluns, 1 d’abril, a les 20:00 a la biblioteca de sa Coma se celebrarà una sessió de contes per a adults, a càrrec de l´experta narradora oral, Teresa Grau.
La bibliotecaria Antònia Brunet, va tenir l’oportunitat d’escoltar-la al Contesporles, i no ha deixat passar l’oportunitat de convidar-la a la sessió de contes per a adults que es durà a terme el proper 1 d’abril a la biblioteca de sa Coma.
Entrada lliure i gratuita. Continua

Onofre Garcia Prohens, candidat del PI a les eleccions municipals

Tenim una segona novetat pel que fa a les eleccions municipals. Si fa uns dies dèiem que en Pep Jaume al PSIB-PSOE passava de ser segon a primer de la llista, també al PI ha passat una cosa similar. Onofre Garcia Prohens, fins ara segon de la llista, passarà a encapçalar el partit en el lloc d’Antoni Aguilar. Així les coses, podem dir que hi ha hagut certa renovació en alguns partits, la qual cosa feia temps que no es donava.  Continua

Excursió “La geografia de la torrentada del 9 d’octubre a Sant Llorenç” (segon torn)

El pròxim dissabte, 6 d’abril, tenim un pla per a tu! 👌

El Dr. Miquel Grimalt, professor del departament de Geografia de la UIB realitzarà un itinerari guiat apte per a tothom, en el #segontorn de l’ #excursió “La geografia de la torrentada del 9 d’octubre a Sant Llorenç”.
Els processos de la inundació seran el nexe d’aquesta caminada. Continua

L’amor és pràcticament un trastorn mental

 

Taquicàrdia, dificultat per respirar, disminució de la gana, obsessions, canvis sobtats de comportament, preocupacions persistents. De quin trastorn psicològic es tracta? O podria ser enamorament?

L’amor com a trastorn psicològic

Bioquímicament, l’amor romàntic i el trastorn obsessiu compulsiu greu no presenten cap diferència. Aquest va ser un descobriment de la professora de psiquiatria i directora del Laboratori de Psicofarmacologia de la Universitat de Pisa, Itàlia, Donatella Marazziti, qui va rebre un preu Nobel en Química al 2000. Continua