Mots perduts: ablamar

Mot molt lligat als brasers de caliu. S’acaben els brasers de caliu, es perd el mot!.
A nivell local dit “blamar”. Una vegada dipositats els calius sobre la cendra del braser s’havien de deixar ablamar, per tal que els brots que encara no eren del tot caliu, deixassin de fer fum.

El control del fum i la necessitat de deixar la porta de l’habitació una mica oberta eren mesures bàsiques de segureta que, assumides per la col·lectivitat, tenien la consideració de normals.

El DCVB mostra:

ABLAMAR v. tr. 
|| 1. Inflamar, pendre el foc en algun objecte i penetrar-lo, fent-lo caliu; cast. abrasar. Belles flames brollaren d’ací d’allà… i tota la pila s’anà ablamant, fins la feixina verda i tot, Ruyra Parada 39. Secretament ablama la torxa dels relleus, Bartra Evang. 130.
|| 2. Cremar o torrar les coses només de la superfície (Aladern Dicc.); socarrar (Bulbena Dicc.).
Fon.: 
əβləmá (Barc., Mall.).
Etim.: 
sembla variant de aflamar, amb influx analògic de brasa que ha determinat el canvi de –f– en –b-.

Mot aportat per Catalina Rosselló
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada