Entrevista a Maria Servera, jove estudiant de trompa que estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya

El bon amic i director Pere Siquier, em va parlar dels joves i al·lotes mallorquins que estan estudiant música a la península, i fora d’Espanya, i que començaren tocant amb les bandes de música de Mallorca. Són uns joves amb un talent i una passió per la música que es d’admirar. El passat estiu el concert de les Festes de sa Coma, em va presentar a una ex-alumna seva de Felanitx que estudia actualment a l’ESMC, Maria Servera Monserrat, (Felanitx 9-06-1996), que es trobava de vacances i va col·laborar amb el concert de la banda llorencina. El passat dia 8 de març amb motiu del Dia de la Dona, vaig decidir parlar amb ella, per saber un poc més de la seva vida, projectes i il·lusions.

Maria, d’on té ve l’afició per la música?
A la meva família ningú s’ha dedicat a la música, però sí que molts hi han tingut tracte: de joveneta, la meva padrina tocava el piano, i va ser una del les primeres Sibil·les dona. El seu fill, un germà de ma mare, va tocar molt poc temps la tuba i va rebre algunes classes de solfeig entrant directament amb la banda de Felanitx perquè necessitaven tubes (llegia però també tocava molt d’oïda). Tenc dos cosins que també tocaren amb la banda un parell d’anys, un tocava el piano i l’altre va tocar el clarinet, a més també tenia un grup «Los Interminables». Malgrat això, no he tingut la sort de coincidir amb ells musicalment.

On cursares el teus estudis escolars?
A Felanitx. Des de la guarderia fins a 4t d’ESO vaig anar a l’escola Sant Alfons, i després vaig cursar el Batxillerat científic a l’institut de Felanitx.

Quan començar els teus estudis musicals?
Vaig començar gràcies a un joc amb la meva germana Margalida, dos anys major que jo. Devia tenir
devers vuit anys jugàvem a ser un grup de música com els que sortien per televisió: ella cantava i jo havia de tocar el teclat. Aviat la meva germana va veure que jo no tocava el piano com a la tele i vam decidir que la millor opció era que havia d’aprendre a tocar el piano.

Quina edat tenis, i on començares?

Als 9 anys, després d’un any d’insistir a ma mare de que volia ser pianista, vam anar a l’escola de música Pare Aulí de Felanitx a apuntar-m’hi. Però, del piano es va canviar per la trompa.

No anaves per pianista. Com així agafares la trompa?
Jo anava amb la idea de ser pianista, però quan vaig arribar a l’escola de música es veu que ja n’hi havia molts, i necessitaven trompes. I després d’aquesta proposta del director de l’escola, Joan Oliver, vaig anar a conèixer els instruments de vent metall. Allà vaig pensar que el bombardí era massa gran, la trompeta massa aguda i em van avisar que si la vara del trombó es feia algun cop ja no serviria, i davant aquest panorama vaig decidir-me per la trompa.

A l’escola et deixaren la trompa?

Sï, sí, a l’escola de música me’n van deixar una. Recordo una funda negra enorme, era casi més gran que jo i l’havia d’agafar amb ses dues mans. A més, la trompa que em van deixar ja era doble i per tocar la recolzava en el meu genoll.

I el teu primer professor?
El meu primer professor va ser un trompista de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, César Guillem Zaragosa, amb qui vaig cursar tot el grau elemental. I després vaig cursar grau mitjà amb na Miquela Orfí Huguet i José Luís Bartual.

Et decantares per la trompa per eliminació, a dia d’avui, què és per tu?
Així és. Per dir-ho d’alguna manera l’opció que em quedava. Però encara que al principi va ser així m’agradava tocar-la, i tal vegada al principi era una afició més, però a mesura que anaren passant els anys i me n’adonava del so noble de la trompa, això va ser el que la va convertir en una passió.

Quin mestre o director t’ha ajudat més?

Pel que fa a la trompa i com a intèrprets els mestres que m’han ajudat moltíssim han sigut dos:
Juan Pavia, qui em va fer descobrir què era la trompa i com sonava, i gràcies a ell vaig descobrir a un altre gran mestre de qui ell també fou alumne i amic, Javier Bonet Manrique, un dels intèrprets més destacats tant amb la trompa moderna com amb la trompa natural. Sense dubte un dels millors professors que he tingut mai tant pel que fa als aspectes musicals com a personal; és una persona que et cuida com un pare i t’ensenya tot el que sap. I un del qui no em podria oblidar és en Pere Siquier, qui també m’ha aconsellat sempre com si fos filla seva

A quina edat conegueres al director Pere Siquier?

El vaig conèixer una mica de rebot perquè vaig fer una substitució a la gravació del CD Siau qui sou de la banda Música de Manacor. Això va ser fa 8 anys, quan jo en tenia 14. I uns anys després ell va ser durant quatre anys el director de la banda de Música de Felanitx.
T’ha ajudat en la teva carrera?
Moltíssim, de fet m’atreviria a dir que és un dels culpables (en el bon sentit de la paraula, clar) de que estigui estudiant. Des del primer moment va confiar i parlar amb mi, i em va dir tant les coses bones que tenia com les que em faltaven per corregir, cosa que avui en dia encara fa. Aquest any estic cursant 4t de Superior l’ESMUC, l’últim any de la carrera; més endavant m’agradaria fer un màster fora d’Espanya.
Et va ser difícil entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya?
Quan vaig acabar la selectivitat estava cursant 5è de grau professional de música, així que em quedava un any més per acabar el grau, i vaig dedicar-ho totalment a preparar les proves a l’ESMUC. Tenia molt clar que volia entrar a aquesta escola, ja que em vaig cegar moltíssim per com tocava Javier Bonet, i anant a moltes classes particulars a banda de les del propi conservatori: a clases de trompa a València amb el professor Juan Pavia i a classes teòriques amb el felanitxer Josep Prohens, vaig preparar les proves a l’ESMUC. Aquell any hi havia tres places i vaig entrar la segona.

A qui admires musicalment ?

Després d’aquesta pregunta em ve al cap directament el nom del meu professor, Javier Bonet, i no ho dic perquè toqui el meu instrument (encara que és un punt a favor també, ja, ja, ja!), però és una persona que quan toca expressa, i no només m’agrada el seu so, el qual domina totalment i hi juga així com vol. Però la seva forma de dir-te les coses amb la música sempre ho he admirat molt. A banda de la seva forma de ser com a persona, clar. També m’agraden altres intèrprets com la trompetista Tine Thing Helseth, el trompista José Luis Sogorb …

Quins compositors t’agraden més?
Sempre m’he decantat pels romàntics, tocar la seva música i escoltar-la. He de dir que no en tic uns de preferits tampoc, perquè al final cada època té el seu encant i hi ha moltíssims de compositors (tant abans com ara) que tenen obres increïbles i és molt difícil comparar-les entre elles, i crec que tampoc voldria; encara que si he de dir compositors que m’agradin molt, em vénen al cap Bach, Haydn, Tchaikovsky, Stravinsky, Mahler i Wagner.
On t’agradaria arribar dins el món de la música?
És una pregunta una mica difícil aquesta, perquè la meva idea ha anat canviant. Quan vaig acabar grau mitjà pensava que volia estar a una orquestra, i és una idea que em segueix agradant molt, però també durant la carrera a banda d’estudiar música hi aprens moltes coses més, com veure que és un món on la competència hi predomina i que avui en dia hi ha molta gent que toca molt bé i que està treballant molt. I a més també veus que hi ha altres sortides a banda de l’orquestra, no sabria dir quina m’agrada més, sens dubte tocar amb banda o orquestra m’encanta, però l’ensenyament no el descarto i també la música de cambra m’encanta. De fet, fa cosa de dos anys que tinc un projecte entre mans, un quintet de metalls, amb quatre companys més de l’ESMUC: «Kambrass Quintet», amb el que també anem fent cosetes. Al final tota feina amb música és molt bonica perquè és un continu aprenentatge, i pens que s’han de fer totes les coses que es puguin i que et facin ganes.

Penses continuar els teus estudis fora d’Espanya?
M’agradaria fer un màster fora d’Espanya per dos motius principalment, el primer és que a altres llocs com per exemple Alemanya, la música està molt valorada i hi ha moltes més oportunitats; i a més, viure a un altre país sempre aporta coneixements nous.

Crec que en Pere Siquier em va parlar que havies guanyat una beca fora d’Espanya…
Sí, vaig fer una masterclass de 50 min. al Conservatori de Mallorca em va sortir una oportunitat enorme. Eric Terwilliger em va donar una de les dues beques donades a Espanya per assistir a la Musik Akademie Eva Ling de Tirol (Àustria) l’estiu del 2017. Moltes vegades fas moltes proves on hi ha més de cent persones i no t’agafen, però al final s’han d’aprofitar totes les oportunitats i has de trobar la teva manera de fer música, sempre dintre d’uns marges, clar.

Apart de la música què t’agrada?
Moltes coses! Hi ha massa coses al món per triar!, la ciència sempre m’ha agradat i sempre m’ha quedat l’espineta d’haver-la estudiat, així que no ho descarto. I les manualitats i la pintura també m’agrada molt, encara que amb el temps he perdut una mica les meves habilitats com a pintora!

Sembla difícil viure de la música.

Sí, però m’agradaria poder viure d’aquest art,i preferiria que fos tocant, però no descart cap opció.
Diria que qualsevol feina feta amb la música no és com una feina normal on tu vas a treballar tancat amb un horari i has de fer unes feines en concret, quan parles de feina de músic inclou un estudi personal que no acaba mai, una voluntat de cercar un so en concret, una articulació, etc. i fer-t’ho teu, fer-t’ho propi. I quan vas a treballar vas a fer música sol o amb altra gent, i segurament cap dia surti igual, perquè és una cosa efímera i personal de cadascú, però això és el que la fa especial. Una de les coses que més il·lusió em faria ara mateix seria fer feina amb música de cambra. A més, la trompa és un instrument que empasta molt amb tot, tant pot tocar dolça com agressiu i per a música de cambra hi trobem moltes coses. Sempre que puc intent fer coses de música de cambra perquè fas música amb altra gent i a més la teva veu és molt rellevant perquè es tracta de grups petits. A més tinc un quintet de metalls estable, Kambrass Quintet, amb el que feim concerts i ens presentem a concursos i ens ho passem bé fent música junts. És molt difícil viure de la música de cambra avui en dia; hi ha moltíssima competència i compaginar a un grup de persones no és una feina fàcil però sempre es fa tot el que es pot. A una orquestra o banda també m’agradaria treballar perquè és fer música amb més gent i tocar obres on cadascú hi posa la seva veu, on cada secció ha d’empastar molt bé i has de cercar l’equilibri.

Descartes la docència?
La docència tampoc la descarto ja que després de tot el que estàs estudiant agrada que altra gent ho pugui aprendre. De fet, en el conservatori passa això amb els propis companys i quan estudiem amb altra gent ens ajudem mútuament, perquè pots ajudar a una altra persona a solucionar un dubte que tu has tingut i explicar-li com ho has fet, encara que cadascú ha de trobar la seva forma de fer-ho perquè cada persona és diferent. Pens que avui en dia la música clàssica s’hauria d’ensenyar més i de forma molt diferent, perquè a molta gent li resulta una cosa molt llunyana i no té perquè ser-ho.

Segueixes essent component de la Banda de Música de Felanitx?
Clar que sí! Hi vaig entrar a segon de grau elemental (ara deu fer 13 anys) perquè faltaven trompes, i fins a que vaig marxar crec que he anat a tots els assajos. Ara que estic a fora estudiant no hi puc anar sempre, però la banda sempre avisa a la gent que estudia fora quan hi ha concerts i si hi podem anar ens passen les partitures i anem als assajos abans i al concert, de fet crec que es bonic que facin això perquè encara que estiguis fora pensen amb tu. La banda és una part de mi ja, i suposo que de molta altra gent. Simplement es converteix en una part de la teva vida, on hi tens amics i companys que fan música amb tu, i suposo que per a qualsevol membre es quasi impossible pensar en Pasqua, per exemple, i que no li vingui el passacarrers de la banda al cap, o s’Encontrada i aixecar-se prest per anar a tocar. Al final ningú hi va per obligació, simplement per ganes d’anar-hi.

Enhorabona Maria, i gràcies per compartir els teus projectes i la teva il·lusió en un dia tant especial com és el Dia de la Dona.

Moltes gràcies i felicitacions a totes les dones que lluiten per aconseguir els seus somnis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.