Que venen eleccions!

I aquesta vegada en estol . Que si al Parlament europeu (les que manco rebombori mouen, senyal inequívoca que aquest projecte europeu no s’acaba de consolidar), al Govern estatal, al Govern autonòmic,  al Consell (això que votes de passada, senyal també que és un òrgan purament institucional),i les municipals (les que ens toquen de més a prop i més passions mouen al poble).

Si ens botam les europees, que ara ben bé ni sé qui se presenta ni de quina manera ho fa, i posam la vista a les estatals ens trobam amb un canvi de panorama. Abans era l’esquerra que estava dividida i s’havia de repartir el vots (PSOE, IU i més tard Podemos), de la qual cosa se n’aprofitava el PP. Però ara a  l’esquerra ja només hi ha majoritàriament Podemos i PSOE, mentre que a la dreta s’han situat tres partits: PP, Ciudadanos (ara que ja s’han llevat la careta de “centralistes”) i VOX. Això provoca una fragmentació del vot de la dreta i la necessitat d’avenir-se per arribar a coalicions (la qual cosa ja han demostrat saber fer a Andalusia).

I a l’hora de votar, a pesar que hi hagi molts més temes, en l’aire hi ha un olor de Catalunya vs Espanya que és més que evident. Si se vota en aquest sentit, i pel que es veu molts ho faran, tendrem moguda. Perquè si surten les opcions radicals estatals (diàleg zero i aplicació directe i sense miraments d’actuacions contundents, com ara decrets tipus 155) algunes decisions poden provocar tensions i un malviure poc aconsellable. Si el que pretenen és que Catalunya no s’independitzi no crec que aquestes mesures siguin les millors, les quals si cas provocaran que la línia que separa Catalunya de la resta de l’estat se faci encara més grossa. Perquè a la força ja els dic jo que no faran que els catalans estiguin a gust en aquesta Espanya, ans al contrari. Una curiosa forma de “festejar”, la veritat.  Això sí, a vegades també em deman si més d’un independentista d’aquests del procés no és precisament el que volen. Confrontació i polèmica per omplir-se encara més de raons per donar la passa definitiva. Tot plegat pot sortir ben malament.

A les autonòmiques tenim un PP que més per inèrcia que per res intentarà recuperar el tron. I és que en Company i companyia (rima i tot) no els acab de veure gaire per la labor, com si esperassin que el canvi es produís “perquè així ha de ser”, la qual cosa no és descartable ja que recordem que mai el Pacte de Progrés ha governat dues vegades seguides a Balears (ja se sap… ses illes són terra de dretes). Els progressistes, per la seva banda, s’aferren al fet que aquests anys, amb més encerts o més errors (això ja depèn del gust de cadascú), no han creat tant de rebombori i polèmiques com amb els altres pactes de progrés (fins i tot l’ecotaxa, a pesar de posar-la, no ha provocat la histèria col·lectiva de l’altra vegada). Ja ho veurem… està ben interessant la cosa.

I les municipals… què hem de dir de les municipals. Pel que sé: mateixes cares, mateixos partits. Així que no tenim molta novetat  per triar. L’única que sé és el canvi de na Maria Pastera per en Pep Gall al PSOE (que tampoc no és que sigui cap canvi radical, ja que en Pep fa temps que està coma segon del partit), però la resta (insistesc, segons sé… encara que tampoc ningú m’ho ha negat) sembla que seran els fixos de sempre: Mateu Puigròs (no té edat aquest home…) al Gisc, na Manuela al PP (si bé han perdut na Catalina Ferrer), na Dolors Sánchez al PSM, en Toni Aguilar al PI i en Serafí Lliteres per ER. La moda Vox pareix que no ha arribat encara al poble, i la de Podemos va durar el que dura un caliu. Així el dubte recau a saber si el GISC repetirà els espectaculars resultats de les darreres eleccions o si algú serà capaç de fer-li ombra.  També caldrà saber si en Serafí optarà a entrar com a regidor (recordem que a les darreres eleccions es va quedar només a 7 vots de fer-ho). Card.cat, per la seva banda, vos intentarà atracar cada partit (ja diuen que si Mahoma no va  a la muntanya… la muntanya va a Mahoma). Per això  farem entrevistes als diversos partits perquè ens expressin què volen fer i organitzarem una taula rodona d’aquestes que tant ens agrada a nosaltres i tant poc als polítics  (aquest pic intentarem que sigui menys rígida i molt més propera i àgil, aviam si ho aconseguim).

2 pensaments a “Que venen eleccions!

    • Encara no l’hem perfilada però tant un sistema com l’altre té el seu emperò. Sense preguntes del públic és massa rígida i orquestrada, però al revés també es corre el perill de personalismes inadequats (el jo, jo jo…i no la col·lectivitat.. el fems de davant ca meva… i no la del poble) que no deixen avançar la xerrada.
      Per mi l’ideal seria que la gent i associacions ens fes arribar les seves propostes (via mail, comentaris, en persona…) i nosaltres com a organitzadors de la taula fer.les arribar als polítics. Tot però amb un aire de “xerrada” sense convertir-se en un míting electoral de cada partir, sense debat ni gens d’espontaneïtat, amb repeticions innecessàries.
      Miam què en surt de tot plegat…

Respon a pau quina jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.