Mots perduts: fer Pep

Avui, Sant Josep, fan festa tot els peps del món (catòlic). Bon dia per recordar allò de “fer Pep”. Una expressió darrerament no usada de forma generalitzada i que es pot considerar mot perdut.

El DCVB assenyala:

PEP 
1. Nom propi d’home, contracció de Josep; cast. Pepe. 
|| 2. Pagès rústec o ignorant; cast. páparo (Labèrnia-S. Dicc.). Pep de l’horta: home ignorant, rústec, que de qualsevol cosa s’admira (Escrig-Ll. Dicc.). Fer Pep: esser una cosa estúpida, pròpia de gent curta d’enteniment (Mall.). «Fa Pep anar a demanar favors a un que saps que no et pot veure». 
|| 3. Pep de porta: cep de raïm blanc de molta producció, però que dóna un vi de poc grau i una mica tèrbol (Valls).
|| 4. m. Pap, estómac del bestiar de peu rodó (Barc., ap. BDC, xxii, 179).
Fon.: 
pέp (or., occ.); pέ̞p (val., mall.).
Var. form.: 
Bep.

Imatge: De la portada del llibre Polèmica d’en Pep Gonella
Recordança del mot: Jerònia Mesquida

2 comentaris a “Mots perduts: fer Pep

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada