Avui, Sant Josep, fan festa tot els peps del món (catòlic). Bon dia per recordar allò de “fer Pep”. Una expressió darrerament no usada de forma generalitzada i que es pot considerar mot perdut.
El DCVB assenyala:
PEP
1. Nom propi d’home, contracció de Josep; cast. Pepe.
|| 2. Pagès rústec o ignorant; cast. páparo (Labèrnia-S. Dicc.). Pep de l’horta: home ignorant, rústec, que de qualsevol cosa s’admira (Escrig-Ll. Dicc.). Fer Pep: esser una cosa estúpida, pròpia de gent curta d’enteniment (Mall.). «Fa Pep anar a demanar favors a un que saps que no et pot veure».
|| 3. Pep de porta: cep de raïm blanc de molta producció, però que dóna un vi de poc grau i una mica tèrbol (Valls).
|| 4. m. Pap, estómac del bestiar de peu rodó (Barc., ap. BDC, xxii, 179).
Fon.: pέp (or., occ.); pέ̞p (val., mall.).
Var. form.: Bep.
Imatge: De la portada del llibre Polèmica d’en Pep Gonella
Recordança del mot: Jerònia Mesquida
Bona foto
Interessant el llibre:
http://regnedemallorca.blogspot.com/2010/01/qui-era-en-pep-gonella-quin-era-es-seu.html
Té que voura amb es nom de Pep. JOSEPET (diminutiu de JOSEP)