T/QO – Premis i reconeixements

Torrentada. Qüestions obertes/20 – Premis i reconeixements

Potser és resultat d’aquesta timidesa ancestral que ens fa estar a l’aguaït rere la paret mirant, sense ésser vist, tot el que passa. Potser és l’assignació del malnom de la comunitat que ens condiciona (granots!, animalons simpàtics, individualistes, compartint bassal, de sang freda i memòria curta). Potser és la marca religiosa. Poden ser altres raons…no ho arribarem a saber mai. Però cert és que ens aconhortam amb el que ens ha tocat viure (era inevitable, i què hi podem fer…).

Si no fos així, segurament feriem un medaller, una mena de “torrents de fang” amb catifa vermella, fotografies a dojo i vestits a la pressumpta darrera moda per repartir reconeixements als il·lustres visitants i protectors que hem tingut des del 9 d’octubre ençà.

El problema es que, al no haver-hi informació ni sortir encara aquells crèdits, en forma de llista de responsabilitats que surten al final de la històrieta, no sabem a quines persones hauriem de posar les medalles.

La primera s’hauria de dirigir a la “monada” del torrent empedrat (però d’això en parlarem un altre dia). Una n’hauria d’haver, segur!, per a les baranes dels ponts de les diverses carreteres. Un “torrent de fang” a les baranes més lletges i mal posades!
Estic quasi segur que cap dels polítics o tècnics que varen prendre la decissió i les han vistes posades les voldrien a caseva.
(Tampoc deu ser gaire difícil “copiar” -model i calendari- les que, de forma pressumpta, l’Ajuntament va posar en el pont del Camp Rodò).

En quan a l’eficiència, ho sabrem en la propera (i esperem que llunyana) torrentada.

7 pensaments a “T/QO – Premis i reconeixements

  1. Consider que les del Camp Rodó són més hermoses que pràctiques, perquè si s’esdevé una altra torrentada s’embossaran molt aviat.

  2. En la meva opinio trob que s’estan tudant es dobers, km i km de paret de pedra per a que? Perue en pocs anys comencin a caurers totes soles o quan plogui un poc fort? Lo de ses pedres no m’hi cap a nes cap.
    Es tema de ses baranes més de lo mateix, una barana es un element de seguretat, s’ha de triar la mes segura segons les condicions del terreny, i com diu en Josep, podem anar comanant-ne un altre per sa proxima torrentada.
    Per lo que son son responsabilitats, ningú ha botit del seu lloc, ni del govern, ni del consell ni de l’ajuntament. Esta clar que aquell dia va fer el diluvi final, pero ningu pot negar que els torrents NO estaven en condicions i les infrastructuresNO estan preparades per una torrentada. On son es es varen crear les noves infrastructures sense tenir en compte que som un poble propens a inundacions i torrentades??? Personalment veig molts d’errors de càrrecs que no s’heurien d’haver comès i ningú que ha depurat la seva responsabilitat. A ningú li pesen els 13 morts que hi va haver? Ja sen han oblidat despres de mig any amb la vista posada amb les eleccions?
    Almenys sí que podem donar les gràcies de tota la gent i les ajudes que hem rebut, i l’ajuntament ha respost amb diades populars, pero crec que també es hora de reconeixer el treball i esforços que van fer els serveis d’emergencies com proteccio civil, policia local, guardia civil, ambulancies… Que van ser dels primers en arribar a la emergencia i actuar per ajudar al poble, i crec que per part de l’ajuntament s’hauria de agraïr en un acte oficial a tot el seu personal que va ajudar d’alguna manera a pal.liar els efectes d’aquell dia.

  3. Més de quatre mesos per posar les baranes del torrent i quan les posen posen les mateixes i mal posades.
    Més de quatre mesos per posar els fanals del carrer de Ses Brodadores que han romàs tots aquests mesos destapats o tapats amb una bossa o un con i posen el mateix model de fanal allà mateix.
    Tot aquest temps per refer el torrent i “van posant” (avui hi són i demà no) les parets de pedra que encara no he sentit ningú que em sàpiga explicar el per què d’aquesta pedra.
    Aviat farà mig any del desastre i incomprensiblement encara queden cotxes sinistrats a zones inundables.
    I així, amb aquesta deixadesa, tot.
    Gràcies Guillem (i a la resta que ho fan) per la teva constància a l’hora de fer reflexionar a la gent al voltant d’aquests fets i de la resta del dia a dia, tot i que sovint això ens pugui costar més d’una mala mirada.

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.