Mots perduts: beata aucellera

Això dels “mots perduts”, de mica en mica, assoleix una fita tan inesperada com desitjada: convertir-se en treball col·lectiu.
L’altre dijous, a l’assaig de la coral, en varen comparèixer unes quantes de paraules o expressions oblidades. tal és el cas de “beata aucellera”.
No he sabut trobar una resposta inequívoca en el diccionari, però de la combinació dels vocables se’n pot treure cert sentit (que, a la fi, sempre dependrà de la persona que l’usa).

Localitzat en el DCVB:
BEAT, -ATA m. i f.: cast. beato, beata.
I. || 1. Feliç per la gràcia sobrenatural.
|| 2. Que gaudeix de la glòria del cel segons declaració de l’Església.
|| 3. Qui manifesta fonda religiositat i freqüenta molt les cerimònies religioses. Especialment:
II. Beata. f. 
|| 1. Dona que, sense pertànyer a un orde religiós, en practica certes regles enmig del món.
|| 2. Dona que manifesta religiositat excessiva o fictíciaNa Rosa… havia acabat per ferse beata, Maura Aygof. 27. «Jo diria més cançons | al teu cor, Aina Maria, | que una beata en un dia | no diria oracions» (cançó pop. Mall.). «Sa beata Malandrina, | quan no té talent d’arròs, | per mortificar-li es cos | li maten una gallina» (cançó pop. Mall.). a) Beata falsa (Mall., Men.), o beata farinera (Barc., Val.), o beata farinosa (Gandesa), o beata a les fosques (Men.): dona que fingeix religiositat i per altra banda fa males obres. Faré la beata falsa. | Y aniré a rapá els altás, Penya Poes. 260.
|| 3. Vel de teixit clar que duien les dones per anar a missa; cast. beatilla.
|| 4. Insecte dípter de la família dels tipúlids: Tipula pratensis (Mall.). Es un moscardí molt petit que vola silenciosament i xucla la sang de tota mena d’animals.
|| 5. Peix de la mar que és més conegut amb el nom de oblada
|| 6. fam., Moneda d’una pesseta.
Refr.

—Contra els beats hipòcrites hi ha tots aquests refranys: «Beata farinera, ara va endavant, ara endarrera» (Barc.); «Beata, si l’amor no em desbarata» (Barc., Val.); «Beata, si s’amor no ho desbarata» (Men.); «Si vols sebre lo que és una beata, xafa-li la sabata» (Val.); «Beata bruixa, amaga la cama i mostra la cuixa» (Cat., Val.); «Beato beato, i fa de les seves» (Men.).
Fon.: 
bəát (or., men.); beát (occ., val., mall.). Es freqüent en el llenguatge vulgar la forma masculina beato (castellanisme) en lloc per beat. A Mallorca es pronuncia vulgarment bəјáto.
Intens.:
—a) Afectuosos: beatet, -eta; beató, -ona.—b) Despectius: beatot, -ota; beatarro, -arra; beatetxo, -etxa; beatutxo, -utxa; beatul lo, -ul·la.
Etim.: 
pres del llatí ecles. beātus, 

AUCELLER m. 
Home que es dedica a agafar aucells; cast. pajarero.

Localitzat en el cançoner:
Mumare te una capçana
de s’amplària d’un garbell
i mon pare té s’aucell
com un batai de campana.

Una interpretació en podria ser: Persona que sota l’aparença de religiositat ficticia o desinterés treballa per aconseguir, de forma exclusiva, els seus interessos personals..

Notes:
Si es dona aquesta interpretació final per bona, el mot potser s’ha perdut, però no gens el significat.
Es desconeix l’expressió “beat auceller” o “beat pomer”, pot indicar que l’expressió disposa de tradaicional mirada masclista.
Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google (Goya).

 

4 comentaris a “Mots perduts: beata aucellera

  1. Es coloms tenen mosques que se passetgen dins el polmatge.Pot ser que els ocells en tenguin i d’aqui el nom de beata ocellera?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • També podria ser. L’accepció quatre parla d’un minúscul mosquit (habitual morador de ses Sitges). En tot cas l’expressió potser és en el DCVB i no l’he sabuda trobar. També potser que Mn. Alcover, per la raó que fos, no l’arreplegàs.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Bel Riera Oliver al pregó de les festes de Sant Domingo escrivia: “Conventers i conventeres, siau benvinguts a les Festes de Sant Domingo. Fa fred per defora, i dins es Convent, quatre ciris de flames bellugadisses juguen a il·luminar estàtues immòbils de sants que sembla surtin de les tenebres, i cares de beata ocellera, rosari en ma.”

    I Guillem Vidal a “Els dotze sermons” també s’hi referia:
    “Saleta de ca na M iquela, “typical” Baix des Cos,
    és a dir, parets blanques amb cor-de-jesusos i cors -de-maries , l’à ngel de la guarda i la més estranya flora celestial. Damunt un canterano, un retrato dels seus pares amb exagerades fesomies pageses i, enmig de dues campanes de flors de paper, el “Nirio Jesús de Praga”, que presideix. A la camilla, un estol de beates ocelleres que anomenarem numèricament. Na Miquela, a un balancí de tela, ple de coixins, quasi no es pot bellugar. Va embenada de dalt a baix, talment una mòmia d’Egipte. Ha perdut l’humor, però no la
    xerrera.”

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Gràcies per aquesta valuosa informació addicional. El diccionari Alcover-Moll és una merevella, un tresor…però la riquesa de la llengua va més enllà encara.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Guillem Pont Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada