Es un dels típics mots pagesos que deixaren de ser útils i, per això, es perden; la llenya es crema directament a foravila, les càrregues ja no van sobre animals, ni l’aigua es tragina en gerres.

Resta el record del mot sentit o llegit alguna vegada i el refranyer. Es encara viu allò de “Somada de gust no pesa“

EL DCVB assenyala:

1. SOMADA f. 
Càrrega d’un animal de bast, la qual és equivalent a tres quintars; cast. carga. La somada d’aigua són quatre gerres; la d’oli, dos odres; la de pisa de Vilafranca, de dos barrils.
Loc.—a) Fer somada: tallar llenya i carregar-la damunt les bísties (Mall.). Un llenyater que se n’anàs an es bosc a fer somada, Alcover Rond. vii, 109.—b) Fer sa somada damunt, a algú: carregar-li la feina, les molèsties, les burles; abusar-ne (Mall.).—c) Dur una bona somada: portar sobre si un càrrec molt gros de feina, d’obligacions, de responsabilitats.
Refr.
—«Somada que plau, no pesa»; «Somada de gust, no pesa»: significa que els treballs i esforços que es fan per gust no resulten molestos.
Fon.: sumáðə (or., men.); somáðə (mall.).
Var. form. ant.: saumada (De brocs o canades, de cascuna saumada, Reua Perp. 1284, p. 376; Saumada de vinímia I pugesa, doc. a. 1295, ap. RLR, v, 87).
Etim.: derivat del llatí sagma ‘càrrega’, ‘ormeig de bístia’.

2. SOMADA f. 
Part alta d’una muntanya, des d’on es veu molta terra; cast. vistillas (Labèrnia, Escrig Diccs.).

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google /Càrrega de llenya