Això era… i no és (X)

Novetat

La plaça de l’Església també ha tengut diversos noms d’ençà que es va establir, el 1905. Primer es va dir la plaça Nova, en contraposició a la Vella, que hi havia, com s’ha esmentat abans, a l’encreuament entre els carrers Major i Sant Llorenç/Fermesa; el 1932 la rebatiaren com plaça de la República, denominació que el novembre de 1936 canviaren per plaça del General Franco; finalment, l’abril de 1980 li posaren el nom actual, plaça de l’Església.

Al fons de la plaça, a l’esquerra, hi havia dos establiments públics propietat de la mateixa família, els “Corem”: un casino i una barberia, tots dos oberts el 1944. El casino va tenir diversos casiners, però la barberia la portaven en Pep “Corem” i n’Antoni Ballester, el “Sord”. Posteriorment, quan tancaren la barberia, tota la planta baixa es va dedicar a bar i li posaren com a nom les inicials dels dos propietaris VB (Vaquer-Ballester). Continua

L’avenc del Gorg

Ara que el torrent és net el vaig cercar i no el vaig saber trobar. L’existència, anys d’enrera, d’anguiles en les sèquies que nodreixen el Gorg de ses Planes, indicava clara connexió entre l’aigua del Gorg i la mar. De fet tots sabem que la terra, just passat el bassal, s’engolia el broll, gairebé constant al llarg de tot l’any, entre la vegetació. S’avencava l’aigua del Gorg de ses Planes. Continua

L’endemà de l’incendi de Notre Dame

L’ENDEMÀ DE L’INCENDI DE NOTRE-DAME

Per Jaume Galmés, París

Finques del carrer del Claustre desallotjades. Pens en Joachim du Bellay, que visqué i morí devora la Catedral al seu retorn de la Ciutat eterna. Havia cantat les ruïnes de Roma al seu segle XVI. Cinc-cents anys més tard, allò que fou el cor de l’Illa de la Ciutat abans de ser el cor de França són també ruïnes. Allò que no destruí ni la Revolució, ni la Comuna ni cap guerra, ha estat víctima d’una negligència. La fogatèria causada a la bastimenta (que en cremar ahir vespre semblava llenya prima) instal·lada per a la restauració de la Fletxa se n’ha enduit dos terços del sostre, Continua

Crònica: Algaida-Cardassar

A la seva visita a Algaida, el Cardassar en surt derrotat per la mínima: 1-0

Diumenge horabaixa, el Cardassar es desplaçà fins Algaida per intentar aconseguir tres punts de la jornada lliguera, però un solitari gol dels locals va fer que els tres punts es quedassina Algaida i els llorencins no aconseguissin sumar a fora.

BREUS: Rafel Nadal ja entrena la temporada de terra. Acaba la volta a Euskadi i es corr la París-Roubaix.

Bona actuació dels Al·lots de Llevant a Porreres

Dia 14 d’abril, els Al·lots de Llevant varen actuar a la XIII Diada D’Agricultura Ecològica a Porreres. És una cita habitual en el seu calendari; ja fa una partida d’anys que l’organització els convida a afegir una mica de color verd a l’esdeveniment.
Els Al·lots aprofitaren l’ocasió per treballar castells de sis pisos i per agafar confiança de cara a actuacions on hauran de fer castells superiors. Varen descarregar dos pilars de quatre d’inici, i després el tres de sis, el quatre de sis amb agulla i el quatre de sis. Per acabar amb un pilar de quatre en què la pinya va girar 360 graus per acomiadar-se del nombrós públic que va presenciar l’actuació, i que va premiar la bellesa dels castells i l’esforç dels castellers amb forts aplaudiments. Continua

El PI i ON Son Servera acorden una coalició electoral per a les pròximes eleccions municipals

Antoni Cànoves serà el candidat de la coalició a l’Ajuntament de Son Servera.
El dijous dia 11 d’abril, a Cala Bona, El PI – Proposta per les Illes Balears i ON Son Servera arribaren a un acord per establir una coalició preelectoral per concorre a les pròximes eleccions municipals. El president d’El PI, Jaume Font, i el president d’ON Son Servera, Antoni Cánoves, signaren l’acord pel qual les dues formacions presentaran llista conjunta a l’Ajuntament de Son Servera. Continua

Vota el Partit Popular

Tal com ho vaig fer el 2015, ara que ha començat una campanya que en dos mesos abastarà fins a sis eleccions (Congrés, Senat, Parlament, Consell, Estrasburg i Ajuntament), vull aprofitar l’avinentesa per recomanar de bell nou el meu vot, així que…

Si consideres que la teva llengua –el català– s’ha de situar en un pla inferior a la castellana en tots els àmbits: escola, institucions, empreses…

Si estàs jubilat i t’és igual si la teva pensió perd poder adquisitiu; o si fas feina i opines que el salari mínim és massa alt i convendria baixar-lo per tal de poder rescatar bancs o autopistes en quebres… Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (II)

De les altres candidatures no en parlaré perquè no dispòs de suficient informació per contar la manera com s’organitzaren, però sí de la del Grup Independent de Sant Llorenç, ja que jo n’era el secretari i el seu representant davant la Junta Electoral de Manacor, per la qual cosa apuntava en una espècie d’acta informal tot el que es tractava a les nombroses reunions que duguérem a terme.

El Grup Independent de Sant Llorenç va néixer a l’entorn del grup de joves que editaven la revista Flor de Card. De fet, gairebé un any i mig abans de què se celebrassin, el desembre de 1977, ja vaig publicar un article sobre les eleccions municipals i al llarg de 1978 i 1979 també en publicarien Ignasi Umbert, Guillem Pont, Guillem Soler, Antoni Sansó, Gaspar Soler… a més de nombrosos editorials, portades i un monogràfic –el març de 1979–, amb una enquesta a totes les candidatures, exceptuant UCD, que no va voler contestar. Continua

Mots perduts: endidalat, -ada

Mot gairebé perdut. En alguna de les accepcions ja no resulta útil. Ningú ja no fa escarades de segar amb la fals!.

Però en altres accepcions encara és un mot a recuperar. No sempre sabem trobar el camí més adient i els dubtes ens porten al no fer o, encara pitjor, al fer incorrecte (Accepció 3). I encara, adesiara, ens empatissam els dits (Accepció 2)

Continua