Més que perdut, per a mi, era un mot desconegut. En l’àmbit familiar era en el nombrós munt dels “mots inexistents”.
En Tomeu, el director de la coral, conta que quan el seu germà i ell, a l’estiu, en temps de sesta feien trull, la seva mare els renyava dient. “Atlots! callau!, que els veïnats mos feran l’alei!
El DCVB mostra:
ALEI!
I. interj. que s’empra per fer befa de qualcú. «¡Alei, alei!» (Mall., Men.). Si no li criden ¡aleyl, no ès que no s’ho meresca, Aurora 257. Sentir allò y posarse a cridar tothom ¡aley! ¡aley!, fonch tot u, Alcover Rond. iv, 141. Alei! alei! diu en Gostinet, ¡Y no hu sap!, Alcover Cont. 433.
II. m.
|| 1. Befa que fan de qualcú amb crits; cast. grita. «Li van fer un alei que no s’hi entenien» (Men.).
|| 2. Aluleia, xerradissa forta entre molts; cast. guirigay. «Fan molt d’alei en trobar-se moltes de dones» (Maria de la Salut).
Fon.: ələ́ј! (Manacor); əlέј! (tota Men.). A Menorca solen allargar molt la tònica: əlēēј!
Etim.—Segons Eguílaz Glos. 152, de la interjecció aràbiga yallah! que Marcel tradueix per «allons!» Aquesta etimologia no és admissible ni per la fonètica ni per la semàntica.—Leo Spitzer (BDC, viii, 61) proposà sense gaire fe un altre origen: alei <*alell, forma dim. de la interjecció hala! També és improbable tal teoria, perquè quedaria sense explicar l’obertura de la e tònica i la gran distància del significat de hala al de alei.—Ens inclinam a veure en alei una evolució per a eleix (<ăd ĭllu-ĭpsu), que semànticament equivaldria a ‘a aquell, a aquell mateix!’, i seria, per tant, una expressió anàloga al cast. a ellos, una veu per excitar els circumstants a fer befa d’algú (cf. la frase vet-lo-allà!, molt usada a Menorca en casos semblants).
Aportació de Tomeu Ginard
Imatge de Google. El grito (Edvard Munch)
Segurament Guillem la desconeixies perquè per aquí usàvem més la forma aluleia, de la qual veig que n’és una variant. Aluleia sí que la tenc documentada i també se pot posar en aquesta secció ja que està ja en desús.
Bon dia! en relació a sa paraula “alei”, vos compartesc un enllaç d’una tradició nadalenca antiga, que han recuperat al poble de Capdepera.
https://www.capvermell.org/index.php/collaboracions/21613-alei-alei-la-tradicio-nadalenca-de-capdepera.
Gràcies. Meravella la riquesa de la llengua!.
Entenc Pau que la teva proposta -que aprofitaré-. és en la línia de l’accepció II/2 que msotra el DCVB.
Gràcies Miquel per aquesta informació de la festa gabellina. L’ús de “Alei, alei” com a inici de la cançó mostra una variant complementària no recollida en el diccionari.
En tot cas, el comentari que va fer en Tomeu ens situa en un altre sentit (assenyalat amb negreta) que lliga amb l’etimologia del mot, un despectiu “a ellos”/vet-lo-allà. Entenc, i és una interpretació, que en lleguatge actual correspondria a una mena ves a porgar fum! o el castellà “que te den!”
De totes maneres enhorabona, llegeixo Card.cat des de fa estona i cada setmana llegeixo s’apartat de mots perduts als meus pares, 85 i 84 anys, passen un gusté d’escoltar aquestes paraules, per desgràcia, avui en desús, unes d’elles, “Guiem” i “blonco”, mu mare es d’Ariany i diu que blonco, fins no fa massa, era d’ús habitual com a Artà conco.