Això era… i no és (VII)

Per aquest capítol hem comptat també amb la informació oral de Magdalena Sansó, “Pisca”

A ca na Baiona, confrontant amb l’Espai36, durant la segona dècada del segle passat hi havia la sala Vella, a una dependència de la qual hi feia escola Antònia Campins. En el primer pis, durant un temps hi va tenir la seu la Falange, que va arribar a comptar amb 297 afiliats només a Sant Llorenç, sense incloure-hi els carrioners.

On avui hi ha Sa Nostra hi havia la sabateria de Francesc “Pocapalla”, pare d’en Paco “Punta”, que anys més tard també en posaria una altra al carrer del Puig.

Dues cases més avall, on té les oficines en Pep Fuster, “Xim”, hi havia la carnisseria de les “Milorpes”, na Catalina i na Maria, germanes de sa mare.

L’Ajuntament que coneixem avui es va inaugurar l’agost de 1971. Abans, hi havia un altre edifici, que s’havia edificat sobre un solar comprat a Càndid Jover el 1920 i tenia l’entrada principal pel carrer Major. En el primer pis comptava amb una escola que a darreries dels anys cinquanta regentava don Miquel Julià, “Pamboli”. Al seu costat hi havia una casa propietat de Gabriel Carrió, que es va esbucar el 1935 quan es va obrir el carrer que porta el seu nom.

Al següent cap-de-cantó, na Maria “Manacorina” i en Tomeu “Pillo” hi tenien un casino, que tohom coneixia com sa Granja.

El 1922, Gabriel Carrió va vendre per 650 pessetes els solars on hi ubicarien la plaça Jaume Santandreu, “el senyor Teco”: els veïnats pagaren 213’50 pessetes i l’Ajuntament, les 436’50 restants. Enmig hi feren una glorieta on els diumenges oferia un concert la banda de música i, durant les festes, hi muntaven espectacles de teresetes. Els llorencins l’anomenaven “plaça del quesito”, per la seva forma triangular.

Al fons d’aquesta plaça hi havia “ca na Pisca”, una botiga oberta als voltants de 1930 que tancà el 1982; era una espècie de supermercat, perquè hi venien de tot. A un quarto del mateix edifici hi havia l’oficina de Correus, que a Sant Llorenç gairebé sempre va portar la mateixa família: en Jaume Sansó, el seu fill Ramon Sansó, en Llorenç Servera “Metxo”, gendre d’en Ramon, i el seu fill, en Miquel Servera. A la façana hi havia una bústia encastada a la paret.

A la mateixa plaça, on hi viu en Pere de Son Roca, hi va fer escola en “Pujades”, que aconseguí la plaça sense haver estudiat Magisteri, per esser un dels que implantaren la Falange a Sant Llorenç.

Aferrada a ca na Pisca, en el mateix carrer Major, hi havia la perruqueria na Catalina Femenias, “Pisqueta”, que s’especialitzà en pentinar dones majors. A la mateixa casa, sa mare, na Catalina Sureda, hi tenia el taller de modista.

Al següent cap-de-cantó, en Gabriel Vives hi va instal·lar, l’any 1914, la primera central elèctrica del poble, que funcionava amb clovelles d’ametla i produïa el que s’anomenava “gas pobre”. S’hi entrava pel carrer Cardassar i el 1921 es traslladà a la carretera de Son Servera.

Més enllà d’aquesta casa no hi havia cap establiment públic, ja que la parcel·lació del Camp Rodó es va fer l’abril de 1916. Com a curiositat, el capellà castrense Jeroni Mira “Cadireta” hi va construir una capelleta, on solia dir missa per als veïnats. Estava destinat a l’armada i fou dels primers que portaren roba de niló –li deien nylon– una fibra sintètica començada a fabricar el 1938 per l’empresa noramericana DuPont. Ell la duia d’ultramar i la venia a les dones intreressades.

Resumint, en el carrer Major, des del carrer Cardassar fins la plaça de l’Església, al llarg dels anys hi ha hagut 4 botigues (ca s’Escolà, Can Lucio, ca ses Castelles i ca na Pisca), 2 fondes (Can Corme i Can Caron), 8 casinos (Ca’s Coix, Can Galmés/Confit/Mateu, Can Càndil/Mena, ca’s Pinxo, ca na Roma, Can Caron, ca na Sorrilla/Glopet i sa Granja), 4 barberies (Can Solaies, Can Conier, ca’s Pinxo i Can Guillem de sa Blanquereta), 1 perruqueria (ca na Pisqueta), 4 botigues de teixits (Can Serrano/Anita, Can Pep Xim, ca s’Estrella i ca’s Pinxo), 2 forns (Can Ramon i ses Pedres llises), 1 cinema (Sala Rigal), 2 sabateries (ca’s Coix i Can Pocapalla), 1 carnisseria (ca ses Milorpes), 3 escoles (Pujades, Campins i don Bernat/donya Eulàlia), 1 gasolinera (Can Caron), 1 taller de brodats i l’oficina de Correus, a més de la seu de la Falange i l’Ajuntament, que va estar a quatre indrets diferents del mateix carrer.

Imatges: l’antic pont del Camp Rodó, construït el 1937 i esbucat als voltants de 1970 (Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar, facebook); na Bàrbara “Pisca”, davant la seva botiga/estanc, amb la bústia de correus (Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar, facebook)

[1]

Un comentari a “Això era… i no és (VII)

  1. Això pep me obliga,per fer-me una idea de conjunt; a agafar apunts i reconstruir el poble damunt un mapa actual.Gràcies.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada