Mots perduts: Alulea

Per a les persones de certa edat encara no és perdut del tot, com d’altres potser l’hauriem de considerar, de forma més exacta, mot “en desús accelerat”.

El DCVB mostra:

ALULEA LULEA (escrit també aluleia luleia). f. 
|| 1. Crits i rialles de befa o d’alegria; cast. chacota. Y fent aluleya, truyet y bogiot, Penya Poes. 107. Arreconaven amb gran lulea es bigalot, Alcover Cont. 68.
|| 2. Cridòria o xerradissa forta; cast. chacota. Dir això y sentir una gran aluleya va esser tot ú, Penya Mos. iii, 207.
|| 3. Befa descarada; cast. chanza, rechifla. De lo sant no s’en ha de fer lulea,Ignor. 18. Es sa luleya de tothom, Aurora, n.o 261.
Fon.: 
əlulέ̞ə, lulέ̞ə (Mall.).

Aportació de Pau Quina
Imatge de Google/chanza

2 pensaments a “Mots perduts: Alulea

  1. Curiosament ara prepar la lectura pública de Salvador Galmés que farem en honor a la seva diada i al relat “Fa vint anys (els reis)”, que descriu la representació pipular del rei Herodes a Sant Llorenç, l’autor llorencí diu “la plaça feia aluleia”.
    De fet Guillem jo, com tu, tenc tot un recull de paraules antigues (així tendràs substitut en acabar les teves) i tant de les rondalles com dels llibres de Salvador Galmés n’he tret un bon replec )a part de, com tu, de les fonts orals)

    • Perfecte!. Vegem si, entre tots, som capaços de recuperar l’ús d’alguna d’aquetes paraules velles que encara poden mantenir la seva utilitat.

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.