Manca de previsió a les obres de la rampa de l’escola de Sant Llorenç

Hom tendeix a tenir una visió reduïda i personalitzada del món que l’envolta que s’eixampla quan es relaciona amb altres persones amb necessitats i gustos diferents.

Record que quan vaig ser president de l’AMIPA de Sant Llorenç (farà 6 anys) ja es demanava una rampa per accedir al centre per la porta principal ja que els pares i mestres havien de carregar a pes aquells alumnes que pel que fos s’havien de desplaçar amb cadira de rodes, necessitat que ,tot i haver costat massa temps, sembla que l’IBISEC portarà a terme i per la qual cosa durant aquests dies els alumnes han d’anar a entrar per la porta del darrera.

Davant d’aquesta situació el més normal seria esperar que l’equip de govern fes tot el possible per deixar la porta del darrera el més transitable i accessible possible, però lluny d’això, fa una setmana, tot i saber les intencions de l’IBISEC, es va deixar el carrer que dona accés a aquesta entrada a punt per asfaltar, amb el pis picat però sense asfaltar, fet que ja dificulta en sí l’accés. I que fa ara que l’entrada principal està tancada? Tornen a asfaltar! creant més impediments sobretot a la gent amb dificultats d’accés ja que sovint hi troben no tan sols l’asfaltadora, sinó que també hi troben camions i vehicles de feina que dificulten encara més l’accés. Si a tot això hi sumam que les voreres no fan ni d’enfora les mides recomanades (mínim 90cm sense obstacles) ens trobam amb una zona de molt difícil accés per a persones amb problemes d’accessibilitat

Sembla que no n’aprenen, potser tothom qui pensa que estic exagerant s’hauria d’asseure a una cadira de rodes o a un caminador o fins i tot un gaiato i comprovaria així com n’és de desolador i desanimant el panorama d’accessibilitat per a les moltes persones amb mobilitat reduïda.

4 pensaments a “Manca de previsió a les obres de la rampa de l’escola de Sant Llorenç

  1. Aquest problema d’accessibilitat ja hi era quan el meu germà Xisco anava a l’escola, d’això han passatvint i molts d’anys. No només a l’escola, sinó, per tot el poble.

  2. I els infants tot lo dia amb el compressor i les màquines en marxa. Un renouer. Es podria haver fet l’estiu passat o el vinent, però no, havia d’estar abans de les eleccions. Quatre anys sense pintar una retxa i ara en dos dies s’ha de fer tot. I a Son Carrió estan igual.

Respon a Onofre Garcia Prohens Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.