L’endemà de l’incendi de Notre Dame

L’ENDEMÀ DE L’INCENDI DE NOTRE-DAME

Per Jaume Galmés, París

Finques del carrer del Claustre desallotjades. Pens en Joachim du Bellay, que visqué i morí devora la Catedral al seu retorn de la Ciutat eterna. Havia cantat les ruïnes de Roma al seu segle XVI. Cinc-cents anys més tard, allò que fou el cor de l’Illa de la Ciutat abans de ser el cor de França són també ruïnes. Allò que no destruí ni la Revolució, ni la Comuna ni cap guerra, ha estat víctima d’una negligència. La fogatèria causada a la bastimenta (que en cremar ahir vespre semblava llenya prima) instal·lada per a la restauració de la Fletxa se n’ha enduit dos terços del sostre, la Fletxa i tota l’armadura de fusta, coneguda amb el nom d’”El Bosc”, 1000m2 de roures d’Illa-de-França tallats al segle XII, ha estat consumida. La setmana passada, amb motiu d’aquesta restauració, davallaren setze estàtues colossals de sants visibles des de l’exterior. El 2013 havia complert 850 anys. Per a reconstruir la catedral de Reims després de la primera Guerra Mundial calgueren 40 anys. El pitjor ha estat evitat, recordà anit el President, al·ludint a les dues torres (la nord estigué a punt d’esfondrar-se amb les seves vuit campanes) i a l’ossatura.

El 1831 Notre-Dame de Paris de Victor Hugo contribuí a salvar-la de la demolició; durant la joventut de l’escriptor, es trobava en un estat pèssim. La seva novel·la es troba a l’origen de la seva restauració per Viollet-le-Duc, autor també de la Fletxa.

Quina tristesa!

L’hora ha arribat de dur a terme una tasca pendent: la traducció de l’odelette (“petita oda”) que Gérard de Nerval escrigué amb motiu de la publicació de la novel·la més coneguda del seu amic:

NOTRE-DAME DE PARÍS

Notre-Dame és ben vella, i veurà tal vegada

enterrar tanmateix la vila entorn seu nada.

Però d’aquí uns mil anys el temps la tomarà,

com fa un llop amb un bou, aquesta gran carcassa;

nirvis de ferro torts, i després de la caça,

lentament rosegats, ossos de roquetar.

Una gran multitud de la terra sencera

vindrà per contemplar aquesta ruïna austera,

rellegint, consirosa, el llibre d’en Victor…

– Creurà veure la gent, doncs, la vella basílica

com era ella talment, poderosa i magnífica,

aixecar-se davant seu com l’ombra d’un mort!

 

Imatge: Catedral de Notre Dame a París, consumida per les flames. (Foto República: Twitter)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.