Això era… i no és (X)

La plaça de l’Església també ha tengut diversos noms d’ençà que es va establir, el 1905. Primer es va dir la plaça Nova, en contraposició a la Vella, que hi havia, com s’ha esmentat abans, a l’encreuament entre els carrers Major i Sant Llorenç/Fermesa; el 1932 la rebatiaren com plaça de la República, denominació que el novembre de 1936 canviaren per plaça del General Franco; finalment, l’abril de 1980 li posaren el nom actual, plaça de l’Església.

Al fons de la plaça, a l’esquerra, hi havia dos establiments públics propietat de la mateixa família, els “Corem”: un casino i una barberia, tots dos oberts el 1944. El casino va tenir diversos casiners, però la barberia la portaven en Pep “Corem” i n’Antoni Ballester, el “Sord”. Posteriorment, quan tancaren la barberia, tota la planta baixa es va dedicar a bar i li posaren com a nom les inicials dels dos propietaris VB (Vaquer-Ballester).

Al cornaló que confrontava amb la barberia i havia la fusteria dels “Mosques”, monpare, en Miquel i el meu padrí jove, en Pep, que tancaren quan el meu pare i el seu germà Rafel (amb la dona i la filla) s’embarcaren cap a Cuba per intentar fer una fortuna que no aconseguiren.

Al cap-de-cantó de la mateixa casa de la meva padrina Rosa hi havia un quartet que només tenia entrada des de la plaça i, per les festes, n’Andreu “Pavet” hi posava una paradeta de queviures i cacauets.

A la segona casa del carrer de l’Església –que ja s’ha dit que abans s’anomenava de la Reina–, on avui hi ha un supermercat, hi havia el casino de Cas Corder, que abans havia estat la tenda on en Mateu “Corder” venia les cordes, senalles i graneres que fabricava a un solar que hi havia al començament del passeig de les Brodadores, a mà dreta, abans de Can Bernat “Busco”. En aquell casino hi va haver la primera cabina telefònica del poble, a principis dels anys setanta, quan tancaren la centraleta que portaven les germanes “Rigo”, al carrer de la Creu. Fins el juliol de 1974 no s’automatitzà el telèfon en el nucli urbà de Sant Llorenç.

Continuant pel mateix carrer, després de l’actual carnisseria, hi havia l’oficina de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, oberta el 31 d’octubre de 1943, que a principis de la dècada dels seixanta va passar al carrer mossèn Galmés, on continua a l’actualitat sota el nom de Caixabanc.

Un poc més avall, després de la bifurcació del carrer de s’Abeurador, a mà esquerre, hi havia la fusteria d’en Nofre “Socies”, que va esser batle de Sant Llorenç entre el desembre de 1931 i el febrer de 1936.

Imatges: El casino de Can Corem, quan el duien en Biel Font i n’Antònia “Parreta”; la fusteria d’en Nofre “Socies” (fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar, facebook)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada