Entrevista al director i compositor Salvador Sebastià, convidat per la Banda de Música de Sant Llorenç

El director Salvador Sebastià ha esta convidat amb motiu de l’estrena a Mallorca de la seva obra “El Luthier de Venecia”.

El proper 27 d’abril, la Banda de Música de Sant Llorenç amb el seu director Pere Siquier, oferirà un concert gratuït a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor que duu per títol «Constrast». Es tracta d’un concert sorprenent que no deixarà indiferent a l’espectador , combinant música i teatre amb la col·laboració de l’Aula de Teatre de Porto Colom i Felanitx; i amb l’estrena a Mallorca de l’obra «El Luthier de Venecia», de la mà del genial compositor Salvador Sebastià, amb Xelo Sapiña, com a violoncel·lista solista.
El compositor, natural de Burriana (Castellò) ha estat director de la Banda de Música de Palma (2013-2016). A més, ha dirigit altres formacions: Banda Municipal de Barcelona, Banda Municipal de Castelló, Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona, BSFSM de la Comunitat Valenciana, Orquestra de València, Orquestra Simfònica de Castelló, Colleguium instrumentale «Ciutat d’Elx», West Bohemian (Txèquia), Romnicuvàlcea (Romania), RTV Búlgara, Clàssica de Mèxic, del Neuquén (Argentina), del Teatre Marrucino de Chieti (Itàlia), de la Ciutat de Tainan (Taiwan), etc.
Ha encarregat i estrenat nombroses obres, com Simfonia núm. 4, «El Coloso»,de Ferrer Ferran. Ha enregistrat per a segell RTVE i Ars Harmònica, revisant i enregistrant el Rèquiem i Beatus Vir de Francesc Morera i Cots (1731-1793).

En el CSMV Joaquín Rodrigo de València obté 7 titulacions superiors amb Premi d’Honor en Composició. Ha perfeccionat estudis a l’Accademia Chigiana de Sierra. Els seus principals professors de direcció han estat José Collado Gianlugi i J. Shaeli.

Entre les seves composicions per a banda destaquen La Leyenda de la Malinche (Ed Piles), i El Luthier de Venècia, que entrenarà la Banda de Música de Sant Llorenç el proper 27 d’abril.

Mestre Sebastià, només hem destacat un part del seu currículum professional, que és impressionant . A quina edat va començar la seva passió per la composició i direcció?
Molt prest, sobre els 13 anys.

Del 2013 al 2016, va dirigir la Banda de Música de Palma. Segons els músics va ser una etapa especial molt enriquidora. Com la recorda?
Apassionant. Descobrir que tots els somnis que volies dur a terme amb una banda professional es complien va ser fascinant.

Parlat amb músics que han tocat amb vostè, m’han dit que sap transmetre màgia i crear art.Com és fa això?
Crec, i no ho dic jo sols, el secret és senzillament fer un estudi de la partitura invers al de la creació que fa el compositor. Normalment al compositor un àtom d’energia musical en una petita cèl·lula musical li permet expandir-la en una estructura musical que ben vestida es diu forma musical: Pasdoble, marxa, poema simfònic, etc. Per tant, si el director troba sobre la composició l’àtom d’on surt aquesta expansió de l’obra, quasi la viu, i la fa viure al músic, i per tant al espectador aquests moments transcendentals de creació com si fos seua. L’altre aspecte important és dur a terme aquest treball amb els músics de forma que ells siguen els protagonistes i que quan arriba el concert no facin cas a les notes, sinó que tots junts ens endinsem en un viatge auditiu amb el gest del director, ajudant a que dialoguen i interactuen entre ells com si foren la mà del compositor que va pintant les notes. Per suposat la Banda Municipal de Palma era una gran paleta orquestral de colors que mai acabava de sorprendre’t.

He vist vídeos seus dirigint on crea moments màgics. Com heu aconsegueix?
És un poc com acabo de comentar, tindre els reflexes per adaptar tot el que vols dir de la música a cada moment. Per exemple, si veus que un auditori té molt de reverberació pots anar compensant i relaxant gestos que potser el dia abans tenies que emfatitzar. És com les suspensions de un cotxe que intenta transmetre la seua comoditat de conducció adaptant-se a les diferències que troba en les carreteres per on vaja.

Avui en dia hi ha bandes de 170 components. Què li agrada més per a treballar, bandes grans o petites…
Ens indiferent la quantitat de músics. Dirigir un Pasdoble per exemple amb la Banda Simfònica de la Societat Instructiva Santa Cecília de Cullera es podia fer en la gemma dels dits quasi mirant-los perquè saben tocar units. Pel contrari, pots tenir una banda de 25 músics sense treball en connexió i el teu gest pot ser més gran i exagerat perquè el missatge col·lectiu arribi i no poder crear música junts. L’exemple està amb Mahler. L’home que vivia darrera un quarter militar i contínuament escoltava bandes de música i que va fer que em simfonies com la quinta, que demana tot el poder marcial del vent i la percussió, i al mateix temps t’oferix música de cambra o l’intimisme de l’Adagietto.

Què prefereix direcció o composició?
Les dues coses. Hi ha una retroalimentació. No hi ha res més motivador que analitzar la música de compositors i poder-ho mostrar dirigint. I a la vegada totes les experiències vitals incloent les viscudes dirigint obres d’altres autors et fan créixer com a compositor.

Com a professor de conservatori com veu l’educació musical avui en dia?
Vital per a que els nins es respecten uns als altres. Fent música saben cadascú on pot arribar, però ningú toca malament perquè l’altre ho faja, sinó al contrari, intenta, pel be comú, fer el millor possible per compensar aquestes carències pel bé de l’agrupació. Ho sia, hi ha un respecte, hi ha un treball en grup, i una ferma consciència de que passi el que passi el bé comú, que es dur a terme amb una interpretació està per damunt del fet individual o egos personals. Per això aquests nins són molt valorats per molts mestres d’educació obligatòria. Són nins que allà on estan, analitzen on estan, i el que està passant en el present immediat d’una forma crítica.

Quin consell donaria als joves músics?
Que aprenguen ràpid les notes de la partitura per poder fer la música que aquestes notes porten dins. No hi ha res millor que veure a músics tocant i mirar-se als ulls.

Seguirà treballant a conservatoris ho pensa dedicar-ser a la direcció i composició?
Avui en dia el Conservatori em permet dirigir orquestra i banda, ensenyar música de cambra i per tant abordar repertori, un repertori amb una temporalitat més amplia des del barroc fins als nostres dies, i tindre la serenitat mental per poder compondre i al mateix temps poder dirigir esporàdicament de convidat en molts i diferents llocs.

En què està treballant actualment?
En aquest moment hi ha un projecte per a una estrena amb orquestra Simfònica professional, una recuperació d’una música del meu poble i un altre projecte cambrístic que encara no puc desvetllar.

Com va sorgir la composició del Lutier de Venècia per a banda i violoncel?
És un conte que tenia la meua dona i em va sorgir la idea de dramatitzar-ho amb música. Conté d’una forma molt dolça i metafòrica el naixement i construcció d’un violoncel. Trobe que a part d’un treball artístic pot ser pedagògic.

Dins el programa del concert hi ha «El bolero de Carmelo» de Ferrer Ferran, que va ser professor de composició seu. Quins records té d’ell?
Com a tots els bons professors t’obria la curiositat del que passa al món deixant lliure a cadascú el moment de la creació per a que cadascú tinga la seua personalitat. Abans de dir si li agradava o no el que feies sempre et preguntava què es el que volies transmetre. I a més, quan componia alguna cosa nova t’ho mostrava sense cap tipus d’ocultar allò interessant o allò que diferenciava eixa nova música.

Quin tipus de música li agrada més. Creu important donar suport a compositors actuals?
Els meus amics diuen: “és que t’agrada tot”. M’agrada tot allò que des de l’emoció o l’intel·lecte el creador vol aportar alguna cosa al món amb sinceritat i honestedat. Respecte als compositors actuals pensem que per exemple a Itàlia estan vivint d’un art com per exemple el Renaixement, que creava d’una forma nova i escandalosa però que el públic i mecenes demanaven. Això seria màgic, perquè el poble descobrira noves escultures musicals amb la mateixa passió i crítica social d’aquells moments per a que les nostres futures generacions puguin gaudir del que ara es va aportar a la humanitat i que no diguen que vàrem ser una època d’un tipus de Turisme on el que es Mostra són museus històrics al aire lliure o que les agrupacions musicals son grups de música antiga o «neoantigua»

Què troba de venir a tocar a una banda jove com la de Sant Llorenç, on en els últims dos anys hi ha hagut un canvi de director…i on sa canviat la manera de fer música, passat de tocar música comercial a tocar música més del segle XX?
No conec la Banda de Sant Llorenç, respecte al repertori es sols dir, que és molt divertit menjar hamburgueses però el cos per a tindre salut ha de menjar variat i si el producte és fresc i saps qui la plantat millor. Si aquesta és la proposta o línia de treball que du a terme la banda, estem parlant d’una de les bandes que connecta amb l’avantguarda i bon camí a desenvolupar per una orquestra de vents com és la Banda.

Els joves components de la banda de Sant Llorenç estan il·lusionats i preocupats, ja que per a ells serà un concert difícil. Quin consell els pot donar?
Que no es preocupen, que escoltin el que passa al seu costat. Hi ha un llenguatge molt convencional i a la vegada hi han moments de contrapunt prolongat d’avantguarda. Tècniques esteses de tocar els instruments. Que pensin que a la seua motxilla musical cada obra treballada l’ompli d’eines per comprendre altres músiques i per tant comprendre millor el món que ens envolta. Fixeu-vos com aquells que sols viuen en una tribu musical o social acaben essent més intolerants que els que duen a la seua motxilla vital moltes i diverses reflexions de la vida des de diferents punts.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada