Enjoy the silence?

Ni un cartell electoral penjat a Sant Llorenç. Cert és que molts d’ells són de deu vegades nou prescindibles i que molts ho consideren una tudada de paper. També és cert que les xarxes socials han anat agafant a poc a poc el relleu amb tots els avantatges que això comporta.

Ara bé, el que es preocupant de veritat no és la nul·la penjada de cartells, sinó que no hi hagi cap partit, més enllà dels partits illencs, que tengui una sola proposta de pes per a les nostres illes, ans al contrari, n’hi ha que pensen que tenim massa coses i que aquestes infraestructures són un caprici.He de reconèixer que, a nivell municipal, mai m’han agradat els típics actes de partits a on la conversació és nul·la i es redueixen a discursos redactats que de cada vegada tenen menys a veure amb la realitat local i més amb la lluita partidista, però és que en els darrers temps fins i tot aquests actes s’han deixat de fer o es fan mig d’amagat.

Deia un company meu que com més propera és l’administració, més controlable i accessible és i més difícil és que sigui corrupta. M’agradaria que tots els candidats que es presenten a les llistes aquest proper diumenge haguessin vengut abans aquí i haguessin explicat les seves propostes, els que en tenen, i els seus menyspreus que tiren des de la distància amb tota impunitat, a tots els que creuen que tenim o demanam massa.

Teniu en compte que a aquests darrers el que els beneficia més és que no aneu a votar, donar-lis la raó a ells és tirar pedres a damunt la vostra teulada i allunyar i  fer més poc controlable i més corruptible aquesta administració, de la qual ens agradi o no la política, en depenem.

Si el que hem d’escoltar paraules que ens fan mal, com deien els Depeche Mode a aquesta cançó, és millor gaudir del silenci i escoltar tan sols a qui ens vol bé.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada