Es un mot pagès, el podriem col·locar idò en el grup dels mots que van perdent l’ús, encara que mentre hi hagi ovelles que pasturin n’hi haurà alguna de baciva.

Amb l’aportació del mot es vol assenyalar avui aquell ús incorrecte, o si més no dubtós, que per extensió, a vegades donam als mots. “Justament ara que l’haviem bacivada l’hem perduda” era l’expressió de la qual en vaig treure el mot. Feia referència a una acció de reedreçament de la situació. Una cosa anava malament, ara és al seu lloc, i justament ara desapareix.
El verb bacivar -passar sense criar- s’utilitzà com a sinònim d’ordenar, arreglar, desar… No se si l’ús era personal, familiar de grup…però semblà que els interlocutors n’aglapiren el sentit.

El DCVB mostra:

BACIVA f. 
|| 1. Ovella que no cria o no està fecundada (pir-or., or., occ., Maestr., Mall., Men.); cast. vacía, horra. Per cascuna bèstia bassiua, doc. a. 1283 (RLR, iv,54).També es diu de les cabres, i a vegades de les vaques i egües que no crien.
|| 2. Ramat de moltons, xaies i ovelles estèrils, o sia del bestiar que no cria (Vallespir, Ripoll, Lluçanès, Empordà, St. Feliu de P., Artà, Valldemossa). N’hi havia un pastoret que guardava la bassiva, cançó pop. (ap. Milà Rom. 45). «En tenir sa llosa tiba | ja tenim es tord estret; | ves alerta, pastoret, | que sa guarda de s’esplet | no se mescli amb sa baciva» (cançó pop. mall.)
|| 3. Dona estèril (occ.).
|| 4. Dona corpulenta (Ciutadella).
|| 5. Bou de baciva: el bou que no llaura (Mall.),
|| 6. Capellà de baciva: home tonsurat que solia tenir un benifet i no arribava a ordenar-se de prevere mai (Mallorca). Després d’havé fet una berba amb qualque vicecapellà d’aquests qu’hey sol havê a moltes parroquies, y qu’un pagès diria “capellans de bassiva”, Maura Aygof. 53.
Loc.
—Tenir ses ovelles de baciva: sofrir contrarietats en el negoci, no anar-li bé (Migjorn-Gran).
Fon.: bəsíβə (pir-or., or.); basíβɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d’Urgell); basíβa (Esterri, Tamarit, Tortosa, Maestr.); bəsívə (mall., men.).
Etim.: del llatí vacīva ‘buida’, això és, que no cria.

 

BACIVADA f. 
Ramat de bacives (Bonansa, Ripoll, Torelló). Els amos o masovers que fan bassivada envien el mosso amb la mula a buscar el jas del bassiver,Scriptorium, maig 1926.