Junts per Sant Llorenç: Per un municipi més transitable per a tothom

Cada persona tendeix a veure el món des del seu punt de vista sense moltes vegades tenir en compte el de la resta de la gent. Tan sols quan ens toca fer-nos càrrec d’una persona d’edat, un infant petit que ha d’anar a dins d’un cotxet o passejar una persona amb dificultats de mobilitat ens assabentam del poc adaptat que està el nostre municipi a les necessitats d’aquestes persones. Els qui no tenim problemes de mobilitat potser que no ens importi gaire haver-nos d’aturar un moment perquè passi un cotxe o pujar i baixar constantment de la vorera però per a molta gent pot resultar un autèntic suplici.

Potser un dels casos més visuals (no l’únic) que hi ha hagut darrerament és la construcció de la rampa de l’escola de primària de Sant Llorenç.

Aquesta rampa, que es venia reivindicant des de fa molt de temps, es va acabar de construïr fa unes setmanes. A primer cop de vista ja es veu que la rampa, enlloc de portar a la persona que ho necessita a damunt la vorera, la duu directament a damunt l’asfalt per a on hi transiten els cotxes i per on s’hi veuen obligats a transitar tots els alumnes, tot i que de ben petits el que els hi ensenyen, encertadament, és que han d’anar per damunt la vorera. Una vorera que en aquest cas no fa més de dos pams d’amplària, molt per davall de l’amplària mínima recomanada de 90 cm.

Però com podeu veure no és tan sòls l’amplada de la vorera el que fa impossible el transit de les persones, efecte al que estan destinades. Com podeu veure els qui ho vulguin intentar es troben un seguit de traves en forma de barreres arquitectòniques del tot incongruents. Començant per les branques que surten de la xarxa que envolta l’escola, seguint per la vermella sortida de l’hidrant que fa que la mida de la vorera encara s’escurci a la meitat, seguint per les omnipresents barreres que poblen el municipi fins i tot en època de vacances escolars i, voltant el cantó i per acabar, amb uns anacrònics fanals que tan sols té sentit col·locar a carrers d’una certa amplada com podria ser el carrer Major o les places, però que a aquests carrers no fan més que nosa.

No penseu però que aquesta imatge és exclusiva de Sant Llorenç, els carrers de Son Carrió també estan farcits d’aquestes barreres arquitectòniques. Com podeu veure a la mateixa sortida de l’escola, just quan els alumnes surten pel portal el primer que es troben és aquest fanal que els obliga a davallar de la vorera, talment passa a la vorera que travessa el torrent per anar ca a l’església i a moltes altres d’aquest nucli.

Tampoc se’n salva la zona costanera, ja que com podeu veure el manteniment de qualcunes (no tan sols les de les imatges) de les seves voreres deixa molt que desitjar, dificultant-ne i fins i tot impedint-ne el trànsit.

Per soventar aquesta situació Junts per Sant Llorenç proposa que:

● S’igualarà l’alçada de les voreres dels carrers i se’n girarà la “panxa” als
carrers que ho necessitin. Això comportarà que les persones amb dificultats
de mobilitat no hagin de circular pel mig del carrer en lloc de poder-ho fer
tranquilament per la vorera (en aquest aspecte també s’haurà de fer una
modificació de la mala col·locació del mobiliari urbà) i que els vehicles no
esquitxin les parets i les portes de les cases d’aigua quan plogui.
● S’ha de fer una modificació a fons de les barreres arquitectòniques que
impossibiliten o dificulten l’accés a certs llocs a persones amb dificultat de
mobilitat, i afegir bancs a on aquesta gent pugui descansar-hi si així ho
necessita.
● Es tendrà més cura de les zones verdes, a on sovint hi creix l’herba sense
control, i es millorarà el sistema de neteja general dels nuclis urbans.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada