Celebrat a Felanitx el concert dedicat a la memòria de la música Catí Garí Monserrat

Cati Garí Monserrat era una persona excepcional tant a nivell humà com dins el món de la música.
El diumenge dia 12 de maig a les sis de l’horabaixa, al Convent de Felanitx es reuniren més de 200 cantaires per acompanyar a la Banda de Música de Felanitx, al sentit i emotiu homenatge a una al·lota molt especial que estimà la música en totes les seves vessants: Catí Garí Monserrat.
Mitja hora abans de començar el concert, el Convent estava ple de gom a gom d’amics, companys, ex alumnes, i persones que estimen la música que volgueren assistir a l’homenatge i acompanyar als pares de na Cati, en Tomeu i na Margalida, als seus germans Pedro i Joan, i la resta de familiars,que asseguts a la primera fila escoltaren el concert i seguiren amb emoció les imatges de na Cati, que varen esser projectades a una gran pantalla durant tot el concert.Va fer la presentació en representació de la banda i corals (que us oferim íntegre) el director del Conservatori de Felanitx, Joan Oliver Vicens.
Al concert hi participaren la Banda de Música de Felanitx, i a més dels components actuals hi havia (no reforços) molts d’amics de na Cati que anaren a tocar amb la banda, professors, directors, músics, i amics de na Cati que feia 15 anys que no tocaven, hi acudiren i es tornarem posar els instrumentes a la boca per esser presents a l’homenatge de la seva estimada companya, que va sabre transmetre el seu amor per la música als seus companys de la banda i a la resta de companys de les corals i alumnes.
Al concert hi participaren a més la banda, les corals del Conservatori de Felanitx, Coral de Felanitx, el Cor d’alumnes i el Cor de Cambra del Conservatori de Felanitx, Ars Antiqua de Manacor, i l’Aula Musical de Manacor i Cala Millor.
La primera peça del concert va ser el musical Annie interpretada per la banda, seguida de Music of the night, I could have danced all night, i Himne al Paral.lel, que cantaren les corals d’adults acompanyades per la banda.
Acabada la primera part del concert, en nom de totes les agrupacions es va fer entrega d’un ram de flors a la família i del llibre de condolences que el Conservatori va obrir el passat any, a la mort de na Cati, on alumnes, professors, i amics deixaren les seves condolences i els alumnes més menuts dibuixos i fotos de record per a la família.

Seguidament, el director del Conservatori Joan Oliver, va fer públic l’anunci de que l’Ajuntament de Felanitx havia autoritzat que l’aula on impartia classes na Cati dugés a partir d’ara una placa amb el seu nom, i va donar la paraula al regidor de Cultura de Felanitx, Xisco Duarte, que va dir «que era un honor i un exemple l’amor de na Cati per la música, i que el seu record havia estat capaç d’omplir aquest convent per assistir al concent, i veure tanta gent que l’estimava emocionava, ja que na Cati va sabre transmetre a tots els seus alumnes un valors per la música i la cultura. Com ja dit en Joan al Conservatori es posarà una placa amb el nom de na Cati, però que a l’Ajuntament varen trobar que això no era suficient, i encarregarem una escultura, i el més aviat possible es col·locarà al parc del Conservatori , on es reconeixerà la seva tasca i serà un exemple i un punt de referència sobre tot pels nins i nines que passen pel Conservatori. Com a regidor de Cultura no em queda més que donar les gràcies a na Cati per aquests valors que de manera desinteressada ha inculcat als joves a tots els actes culturals i musicals on col·laborava».
El batle, Jaume Monserrat, molt emocionat va tenir un record molt especial per a na Cati i unes paraules per a la seva família, i es va dirigir als músics dient. « Quan tingueu dubtes penseu com heu resoldria na Cati, que estimava tant la música; un exemple a seguir per a tots».
Seguidament pujaren a l’escenari les corals infantils, que cantaren Los Miserables, Perquè he plorat, i Himne dels pirates,en el bis el petits repetiren el final de Les Miserables.
Una gran actuació de corals i banda molt emotiva, on bona part dels músics i cantaires molt emocionats amb llàgrimes als ulls, no deixaren de tocar i cantar.
Un concert únic i especial on el nombrós públic que omplia el Convent decorat expressament per a l’ocasió, no deixà d’aplaudir totes i cada una de les cançons, on el record de na Cati va ser present en tot moment.

Presentació concert homenatge a Cati Garí Monserrat

Pots plorar perquè ha partit,
o pots plorar perquè ha viscut.

Pots tancar els ulls i resar per a que torni
o pots obrir-los i veure tot allò que ha deixat;
el teu cor pot estar buit perquè no la pots veure
o pot estar ple de l’amor que vàreu compartir.

Pots plorar, tancar la teva ment,
sentir el buit i donar l’esquena,
o pots fer el que a ella li agradaria:
somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.

Amb aquests darrers versos d’un bell poema de David Harkins encetam l’acte d’homenatge i recordança a na Cati Garí, que protagonitzaran les entitats musicals en les quals ella hi participava activament com són: el Cor Ars Antiqua de Manacor, l’Aula Musical 440 de Manacor i Cala Millor, la Coral de Felanitx, la Banda de Música de Felanitx, el Cor d’alumnes i el Cor de Cambra del Conservatori de Felanitx.
Sabem que altres entitats amb les que na Cati en algunes ocasions també hi col·laborava, s’haurien volgut sumar a aquest acte i els agraïm sincerament la seva bona disposició i comprensió, únicament qüestions de logística i espai aconsellaren no obrir més el ventall de participants.
Gràcies a tots vostès per la vostra assistència i molt especialment als pares de na Cati, en Tomeu i na Margalida, als seus germans Joan i Pedro així com als altres familiars perquè som conscients del gran esforç que els suposa ser avui aquí i acompanyar-nos per retre tot plegats aquest homenatge a na Cati.
Així mateix, també cal agrair a l’Ajuntament de Felanitx, al Centre Cultural i a la Parròquia de Felanitx la seva col·laboració i implicació en l’organització d’aquest acte.
Expressar en paraules el que sentim dins els nostres cors; és complicat. Per això, di-vos que són els nostres sentiments vers na Cati, és quasi bé impossible.
Parla de na Cati, és parlar de senzillesa, de bonhomia, d’optimisme, d’il·lusió, de compromís, de feina…
Parlar de na Cati és recordar la seva afable expressió, el seu somriure sincer, la seva modèstia, el no tenir mai un no puc per resposta.
Parla de na Cati és parlar de les seves passions, la música, el cant, l’ensenyament.
Com tots sabeu el seu instrument era el saxòfon, però en el seu camí va comprendre que la seva principal tasca no era tant tocar; sinó dedicar-se a l’ensenyament de la música a petits i grans, amb una gran vocació que la dugué a cursar la carrera de Pedagogia Musical.
Al Conservatori i Escola de Música de Felanitx i a l’Aula 440 de Manacor i Cala Millor, era la primera mestre que tenien els nins i nines; qui les ensenyava les primers cançons, els primers ritmes i la qui sabia introduir-lis, sense adonar-se’n, dins aquest món tan meravellós de la música.
Dirigia cors, grups instrumentals i bandetes joves, arranjava peces musicals per tal que els nins poguessin gaudir tocant des del primer moment quan encara, gairebé no sabien ni com aguantar l’instrumente. Instruïa als alumnes de saxòfon, enllestia la carrossa de Sant Antoni i vestida de pagesa duia els més petits a cantar a les beneïdes, sempre amb la rialla a la boca.
A l’hora dels concerts i festivals, per Nadal o fi de curs, era la primera en realitzar decoracions, preparar l’escenari, muntar faristols, cadires i instrumentes perquè els nins o trobassin tot a punti i tot sortís ben lluit.
A la Banda de Felanitx, l’hem vista tocant tota la gama del saxos i dirigint els músics com a sotsdirectora. També en fou membre de la junta directiva.
I na Cati gaudia de cantar, amb els nins, amb la Coral de Felanitx, amb el Cors Arts Antiqua, que precisament dirigí en un concert memorable a l’Auditori de Manacor poc dies abans d’emmalaltir-se.
I el seu darrer projecte, el Cor de Cambra del Conservatori de Felanitx, les seves nines con deia ella, que dirigia entusiasmada. D’aquest grup de cantaires en feu molt més que un cor, eren i per ella continuen conformant, un grup d’amigues.
No podem tampoc oblidar, les nombroses nits de Nadal, on dins aquest mateix Convent resplendia la seva veu agradable quan entonava la nostrada Sibil·la.
Na Cati, estava compromesa inequívocament a favor de l’ensenyament musical i la cultura, és tot un referent, sobre tot per la il·lusió que ha anat posant en tot el que ha fet i ha impulsat.
Va seguir fent projectes fins el darrer dia. Tenia tant per fer i per donar.
Dissortadament el seu camí, el seu recorregut, es va veure prematurament escurçat.
Avui ens tens aquí Cati, per cantar i tocar, per fer música i mostrar-te l’estimació que alumnes, companys i amics te tenim, per dir-te gràcies per la teva amistat, per les teves ensenyances i per contagiar-nos la teva il·lusió en tot el que feies.
Tots el que avui som aquí que sàpigues que ens sentim orgullosos de haver compartit tants de moments en tu i sobre i per tot dir-te que t’enyoram i que t’estimam…
Que t’estimam molt.

Joan Oliver Vicens
Director Conservatori de Felanitx

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada