Turisme a Sant Llorenç, una visió política

Partim d’una realitat: Sant Llorenç és un dels municipis turístics més importants de les Illes Balears. En aquests moments compta amb 28.165 places turístiques, distribuïdes en 96 establiments d’allotjament (25.964 places) i 371 habitatges (2.201 places). Són xifres que només els municipis de Calvià, Palma i Alcúdia superen.

Dic això perquè moltes vegades des del mateix municipi no ho assumim, i encara ens costa fer una feina conjunta per millorar les nostres zones. Unes zones que, a la vegada, s’han convertit també en zones on no només tenim turistes, sinó que també hi viu molta gent i hem de donar solucions no sempre coincidents.

En el nostre cas, en l’activitat turística convergeixen diversos camps que interactuen, com ara medi ambient, legislació, urbanisme, infraestructures, sanitat… En aquests àmbits el turisme és tan transversal que la planificació i la gestió del destí és la clau per a la competitivitat i la convivència del futur.

És a nivell de destí on es produeixen la majoria d’experiències turístiques, per això és tan important que Sant Llorenç en proporcioni de satisfactòries. Cal que fem entre tots un pas més per diferenciar-nos dels nostres competidors i això requereix seguir en la línia de la feina feta fins ara, amb una bona planificació estratègica i més visió a llarg termini. L’objectiu d’aquesta diferenciació ha de ser oferir als clients un valor afegit que percebin com a important.

El futur del turisme i del nostre destí requereix un ampli consens, calen imatges positives entorn del turisme que no sempre es donen, i cal que hi hagi una complicitat entre la iniciativa pública i la privada, però també amb el conjunt de la ciutadania.

Dins l’àmbit competencial dels municipis, destaquen moltes competències que tenen una especial incidència damunt l’activitat turística. Això posa de manifest la importància i transcendència de l’escala local en la determinació del nivell de competitivitat de l’oferta i del producte turístic.

Les competències d’un municipi turístic com el nostre les podem agrupar en tres grans blocs:

1.- Serveis i infraestructures bàsiques, encara que comuns a la resta de municipis, tenen una gran importància per a la competitivitat del destí: ordenació del territori i urbanisme, enllumenat, aigües, clavegueram, neteja, residus, zones verdes, vies públiques, seguretat…

2.- Serveis específics del municipi turístic: promoció, senyalització, informació i atenció al turista, protecció i manteniment dels recursos turístics (platges, entorn natural, paisatge urbà, patrimoni…).

3.- Resta de serveis ordinaris: serveis socials, mercats, ensenyament, atenció primària de salut, cementiris, activitats i equipaments culturals, d’oci, esportius…

Els municipis com el nostre, a més d’haver de fer front a la problemàtica general de tots els municipis, han de fer front també als problemes específics derivats de la nostra condició turística. L’estacionalitat que es dona a la nostra zona introdueix un altre problema afegit: molts dels negocis turístics paguen serveis de tot l’any estant oberts només sis mesos. Per això, des dels ajuntaments i a través de la FELIB haurem de lluitar per millorar el finançament. Cal que siguem molt més ambiciosos a l’hora de reclamar el que ens pertoca. Els experts plantegen diverses línies d’actuació prou interessants, com aquestes:

  • Modificació dels criteris de participació dels imposts de l’estat: actualment relacionada exclusivament amb la població de dret, fora tenir en compte la població flotant.
  • Participació en els imposts estatals i autonòmics que obtenen uns ingressos per aquesta activitat.
  • Transferències o subvencions finalistes de l’Estat o de les CCAA.
  • Reforma de les lleis i normatives per tal de millorar el finançament dels municipis turístics com el nostre.
  • Cal aconseguir, i això és completament factible, ésser declarat municipi turístic de les Illes Balears i, per Llei, reclamar el que això suposa i el que, de fet, la Llei turística estableix. A través de convenis amb el Govern Balear, l’executiu estarà obligat a considerar el nostre municipi en les accions d’ordenació i foment dels seus plans econòmics i valorar aquesta condició en les convocatòries de subvencions que afectin els aspectes relacionats amb les necessitats de l’Ajuntament en matèria turística.
  • Ésser més reivindicatius per reclamar més diners de l’Impost de Turisme Sostenible com un dels termes municipals que més recapten. Per exemple, s’han comprat propietats a diversos llocs amb aquests diners, per què no consensuem i lluitem conjuntament per aconseguir un d’aquests espais possibles? Podem pensar amb un espai de la nostra zona. Indiscutiblement calen abans moltes gestions, però, com deia abans, cal ser ambiciosos i, si no fos per comprar, cal intentar un conveni de gestió ambiciós amb la propietat de l’espai d’interès com a pulmó imprescindible del nostre destí.

Està clar que, per tal que tots els elements que conformen un destí turístic funcionin amb un bon enfocament coherent i de manera coordinada, és necessària mantenir una bona gestió. I un destí turístic que s’organitza i estructura amb entitats públiques i privades, que es relacionen mitjançant acords i compromisos, origina un sistema que contribueix a millors resultats en l’activitat turística.

L’actual conjuntura del turisme, caracteritzada per cada vegada més segmentació dels mercats, canvis en el comportament de consum, l’impacte de les noves tecnologies en els processos de comunicació i comercialització, els nous models de negoci i l’increment de la competència, fan necessària una revisió de l’estratègia dels ajuntaments en la gestió del turisme.

Cal que les passes donades a través del Consorci de Turisme, que sens dubte han estat i són importants, s’avancin al nou temps, superin l’etapa de promoció i realitzin tasques de planificació estratègica i sostenible del turisme i siguem capaços d’integrar i desenvolupar una visió estratègica del model turístic que, des de l’orientació al mercat, consideri el desenvolupament territorial, la qualitat de l’entorn, la qualitat i la professionalitat dels serveis turístics i el benestar social com ens marcava el projecte “Turisme 2020” dins els seus principis: la planificació, l’equilibri i la requalificació, la diferenciació, l’especialització, la simplificació, el compromís i l’impuls del sector públic i privat adenquant-los al nou entorn competitiu amb una actitud de compromís i de cooperació permanents entre els agents del sistema turístic, així com un criteri consensuat de gestió.

Ens juguem el paper del nostre destí i de les Illes Balears. Cal prioritzar des de tots els àmbits la qualitat enfront de la quantitat, fomentar l’allargament de la temporada per tal de suavitzar els pics de l’estiu i desplaçar visitants a la temporada baixa, continuar treballant per tal d’aprofitar les sinergies que crea el turisme per afavorir els altres sectors econòmics i millorar la qualitat de l’ocupació en el sector serveis.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada