Mots perduts: xètiga

És (era) un mot ben nostre!.
Alcover a l’hora de referenciar el mot ens adreça a Galmés. A més és un dels mots que s’utilitzaven sovint en el Sant Llorenç preturístic per descriure malaltia i desgana.

Utilitzant el mot en sentit figurat podria dir en propietat: “després de la torrentada he quedat xetigós” o “esperem que la xètiga social amaini”.

El DCVB mostra:

XÈTIGAf. 
Estat de gran flaquesa produïda per malaltia crònica; fig., estat de debilitat econòmica, moral, etc. (mall.); cast. desmedro, marasmo. Ja havien resolta sa xètiga que duien, Alcover Cont. 375. Si de magror i xètiga era ni menys ni pus que una granota escorxada!, Galmés Nov. 12.
Fon.: 
ʃέ̞tiɣə (mall.).
Etim.: 
del llatí hectĭca, ‘tísica’ (cf. la forma ètiga existent també en mallorquí).

 

XETIGÓS-OSA adj. 
Que duu xètiga (mall.); cast. desmedrado, achacoso.

 

(Mot que no he sabut trobar al Diec2)
Aportació de Jeronia Mesquida
Imatge de Viquipèdia/marasmo

 

Un comentari a “Mots perduts: xètiga

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada