Una visió del turisme (III)

La Llei 6/2017 va establir un abans i un després del Turisme a les Illes Balears, no només per haver regulat el lloguer turístic sinó per contemplar per primera vegada un decreixement en places turístiques i posar un sostre de places.

Em preocupa sentir argumentacions encara avui que defensen el lloguer turístic amb la idea del campi qui pugui, és a dir, demanant que es pugui llogar tot. Són argumentacions que sentíem ja fa molts d’anys per defensar altres modalitats dins el turisme i que ens va portar, sense tenir en compte els aspectes urbanístics i la limitació del territori, a una creixent especulació del sòl i el creixement conegut com a balearització.  

Des de la Llei de 1999 (del PP), que regula els habitatges turístics de vacances, i les Lleis posteriors, es va establir la necessitat de l’intercanvi de places, i ho feren amb una sèrie de condicions. Per donar d’alta una plaça era necessari donar-ne una altra de baixa, però per botar-se la Llei es va aprovar una fórmula privada que permetia fer dues places per cada una que es donés de baixa.

I a més, afegiren i feren encara el problema més greu: els hotels rurals, el turisme d’interior i l’agroturisme, els establiments hotelers de quatre estrelles que estiguessin oberts com a mínim onze mesos a l’any, els hotels de cinc estrelles i també els habitatges turístics de vacances estaven excepcionats d’haver de comprar places.

El que hem fet amb la Llei actual és eliminar totes aquestes excepcions i, a més, hem derogat la fórmula privada que permetia fer dues places per cada una de baixa. Ara tothom que vulgui obrir una plaça nova l’ha de comprar abans al Govern, també els habitatges. Aquest fet, juntament amb la implantació d’un sostre de places en 435.000 a Mallorca (que eren les que hi havia en el mercat i a la borsa en el moment de l’aprovació de la llei), són els aspectes més importants de la Llei que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2017.

Dels doblers que s’han abonat per adquirir noves places turístiques hem fet dues convocatòries de subvencions i hem atorgat 37.500.000 € als municipis de Mallorca. Si tenim en compte que aquestes subvencions cofinancen actuacions dels municipis, que han d’aportar un mínim del 20% més, són unes inversions que suposen en total uns 60 milions d’euros.

Com a exemple d’aquests projectes, hem subvencionat l’Ajuntament de Sant Llorenç per fer les instal·lacions esportives de Cala Millor amb 500.000 € i per realitzar millores al carrer Baladres amb 1.000.000 € i a l’avinguda de les Palmeres de Sa Coma amb 388.000 €. Per tant, just el terme de Sant Llorenç ha rebut 1.888.000 € provinents de la venda de places que hem realitzat des de Turisme.

Record que el debat important sobre el tema del lloguer turístic ja es va produir amb la Llei del PP del 2012, que especificava clarament la seva prohibició si els habitatges es trobaven en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal. Qui va prohibir el lloguer turístic dins plurifamiliars va ser el PP, encara que ara ho vulguin maquillar i desmentir com sigui. Damunt el paper ho prohibia i quedava bé davant certs sectors econòmics, però no hi havia cap voluntat de perseguir aquesta oferta.

A més,  ho va fer sense una base jurídica i sense establir les eines per poder actuar contra l’oferta il·legal. Per exemple, la Llei anterior no definia clarament els canals d’oferta turística ni obligava a publicitar el número de registre oficial d’autorització de la DRIAT, la qual cosa dificultava moltíssim anar contra l’oferta il·legal. Tot això sí que ho fa la nova Llei.

Tot i les crítiques i els mals entesos, tenim clar que amb les modificacions de la Llei contribuïm a avançar cap a un model turístic més responsable, més sostenible i més equilibrat: que no es basi amb l’especulació, sinó en la solidaritat amb el conjunt de la societat; que no generi més pressió en el nostre territori limitat, sinó que contribueixi a protegir el nostre territori i el nostre paisatge; i que es pugui mantenir en el temps, perquè les generacions futures també en puguin gaudir.

Des del Govern s’ha volgut plantejar una normativa que reguli una realitat existent però a la vegada amb tota la seguretat jurídica possible. Tenim les experiències d’algunes Comunitats que han vist com les seves normatives sobre aquesta qüestió eren impugnades o d’altres que s’estan plantejant canvis després d’haver vist els resultats obtinguts; i precisament agafen de model i exemple la nostra Llei, perquè la nostra normativa és la més completa i segura dins l’Estat Espanyol.

Un dels problemes que teníem amb la Llei anterior era que, quan prohibia el lloguer dins plurifamiliars, no deixava clar el tema dels canals que es consideren de comercialització turística. Per això, ara ho hem aclarit a la nova llei. Gràcies a una definició clara, ara s’entén per canal d’oferta turística tot sistema mitjançant el qual les persones físiques o jurídiques, directament o a través de tercers, comercialitzen, publiciten o faciliten, mitjançant enllaç o allotjament de continguts, la reserva d’estades turístiques a habitatges, bé sigui per terminis de dies o setmanes, bé sigui amb prestació dels serveis prevists a la Llei.

Aquesta normativa precisament vol regular la comercialització de manera que ho puguin fer només aquelles persones que compleixin la llei. Es pretén així encaixar la comercialització amb el respecte i protecció de la resta d’interessos, així com eliminar l’oferta il·legal. De la mateixa manera, les Administracions que detectin incompliments tenen més eines legals per prendre les mesures adients.

La Llei ha establert un sostre, però no només això. Totes les places donades d’alta a partir de la Llei de 1999, que va ser quan es va aprovar l’intercanvi de places, si es donaren d’alta amb les excepcions que hi havia, no tornaran a la Borsa de places quan es donin de baixa, sinó que desapareixeran. És el famós decreixement que contempla la Llei.

Això em permet afirmar que a Mallorca és impossible créixer una plaça més, tan sols és possible decréixer. Un exemple d’això és que des de l’1 d’agost de 2017, quan va entrar en vigor la nova Llei, hem donat de baixa 5.439 places, places que estaven comptabilitzades dins el sostre i que avui han desaparegut del mercat de manera definitiva. L’horitzó de decreixement és d’unes 120.000 places, a aconseguir en 10 o 20 anys.

Des de MÉS per Mallorca tenim la ferma convicció que és necessari decréixer, per poder seguir vivint del turisme hem de preservar la naturalesa i el medi ambient i hem de comptar amb l’acceptació per part de la població, i tot això només ho aconseguirem si seguim apostant per la sostenibilitat amb un partit com MÉS amb poder decisori i força al Govern.

Antoni Sansó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.