Mots perduts: pollastre, indiot, vedella…

En parlàrem assenguts a la fresca, a sa Plaça, després de la interessant presentació del llibre de na Maria Eugènia.
Rafel Duran va fer una teringa de mots que si bé no s’han perdut del tot, porten bona marxa. De fet l’és social ja els ha perdut, o millor substituit pel seu corresponent castellanisme.
(Després ens contaràn romanços sobre adoctrinaments!)
Feia referència a mots tan habituals com pollastre, indiot, vedella… que has passat a ser “pollo”, “pavo”, “ternera”… (aquest darrer amb pronúncia mallorquinitzada)

El DCVB mostra:

POLLASTRE m. 
|| 1. Gall jove, des que comença a tenir cresta fins que és capaç de criar; cast. pollo,

INDIOT m. 
|| 1. Gal·linàcia de l’espècie Meleagris gallopavo, més gros que el gall domèstic, amb plomatge negre o gris, i devegades blanc, amb un apèndix carnós vermell damunt el bec i amb la cua estufadissa; cast. pavo

1. VEDELL, -ELLA m. i f. 
|| 1. Bèstia bovina jove de menys d’un any d’edat; cast. ternero, becerro.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada