RME – Ètica

RME – Etica
El diccionari DCVB defineix l’etica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit.
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”.
La cultura popular també ens orienta sobre el concepte: “Plou molt moral”: plou lleugerament “Parlar moral”: parlar suaument, sense aspror o “Moral moral”: pausadament, sense violència.
Sobre el concepte també se’n pot trobar una àmplia veu a la Viquipèdia

Al ser títol d’assignatura escolar resulta un mot molt usat i afecta a judicis sobre comportaments. Tal comportament és, o no és, ètic.
Serà ètic si no transgradeix els costums habituals, si es situa entre els límits de la banda, més o menys ampla, que determina la cultura de cada indret.
Certament un tant ambigu i encara més si si s’enfoca el tema de la bonesa o malesa d’actes i costums. Perquè per arribar al “això està bé” o “això esta malament”, al “això és ètic” o “això no és ètic” s’ha de passar pel pensar i pel sentir. I si cada cas del pensar/sentir és individual i únic, llavors el sac de la moral i la ètica s’esdevindrà flexible, adaptable a cada circumstància personal.

En tot cas la proposta de recreació del mot s’orienta vers el sentit de que tots tenim consciència de la ètica del nostres comportaments. I també intuïcions sobre el comportaments dels altres.
Que més enllà de les diverses imatges públiques, al estar sols i reflexionar sobre els propis comportaments, ultrapassades les lògiques les lògiques justificacions hi trobam el sentit, el “per a què?” de tot el que fem. Sentit que definirà tant els nostres interessos com l’ètica personal.

Reflexionar sobre la ètica, sobre la bonesa o malesa de les nostres accions i decisions, sobre el “per a què” fem el que fem. Indagar on arrelen els nostres pensaments que ens porten a sentir-nos bé, o no, és, tal vegada, una manera d’evolucionar en el propi desenvolupament. En definitiva, cal qüestionar-ho tot!, fins i tot les nostres consideracions ètiques.

Cal no confondre la ètica amb la licitud (permès, no vedat per la llei). Hi ha accions que no són ni ètiques, ni lícites, com per exemple estacionar el cotxe davant un gual, o en un cornaló; tot independentment del poder color, sexe o relicgió de la persona que actúa. En altres ocasions, però, hi pot haver accions lícites que no resulten gens ètiques, com per exemple quan una persona pretén avançar-se en una cua reglada, o menteix obertament per aconseguir els seus objectius ocults..

Convidaria el lector a fer, aquí, una relació de les cinc accions observades aquesta darrera setmana que podent ser lícites, no resulten,al seu entendre, ètiques.
I també una altra llisteta -això és més difícil- d’aspectes del propi pensar o actuar que es podrien qüestionar.

Imatge: Fragment de L’escola d’Atenes de Rafael, on es mostra una conversa entre Plató i Aristòtil.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada