Emoticona’t

Després de la ressaca política d’aquests darrers dies, toca un poc de reflexió (i sarcasme) per pair-lo tot un poc millor (que han estat moltes emocions seguides i el poble encara no se’n sap avenir). Miam si vos agrada el menú, idò, però avís que aquest pic hi haurà més lletres que allò habitual ja que he estat incapaç de resumir tot aquesta muntanya russa de política llorencina amb uns simples emoticones:

  1. Els interrogants d’aquesta estranya negociació entre Gisca i PSIB.
  2. El vídeo del gran moment: el nomenament del batle Mateu Puigròs per als propers dos anys i mig (sí, els següents devuit mesos seran per a en Pep Jaume)
  3. La jubilació del batle. 
  4. I na Manuela (PP) i en Serafí (Junts) què faran ara?

  1. LA CURIOSA (I ESTRANYA) NEGOCIACIÓ ENTRE GISCA I PSIB PER A GOVERNAR

Feim-ne una cronologia i potser ho entenguem millor (o no…):

  1. Pep Gall just després de les eleccions aposta fort i demana dos anys de batlia, a pesar que no era segur que Gisca l’hagués de necessitar per formar govern. Una tàctica arriscada? O en Pep ja sabia bé la força que tenia (i que altres desconeixien)  per demanar tant?
  2.  Gisca anuncia públicament un acord amb el PI. Una mesura de pressió per a rebaixar les pretensions del PSIB?
  3. Gisca anuncia un acord també amb Més. Així ja té els set regidors que li feien falta per governar el poble, sense necessitat d’acudir al PSIB. Això a un poble normal hagués estat l’estocada definitiva. De fet el carrer ja feia en Pep a l’opsició, alguns fins  i tot especulaven que se n’aniria a Palma amb algun càrrec i es faria fort a l’oposició. Però això és Sant Llorenç, senyors…
  4. Se sap que Gisca negocia amb el PSIB per arribar a un acord, a pesar que no faci falta per a governar. Se segueix així la tònica d’altres legislatures de tenir el màxim de regidors possibles a l’equip de govern. “Això només passa al teu poble” me diu un company de feina amb una rialla a la boca.
  5. Dijous, 13 de juny,  dos dies abans de la constitució del nou ajuntament pareix que es trenquen les negociacions entre Gisca i PSIB (no ho fan oficial però era vox populi).
  6. Divendres horabaixa, 14 de juny,  els esdeveniments  donen un gir espectacular. Primer es publica el pacte de governabilitat entre Gisca, PI i Més, una de les notícies més efímeres de Card.cat, com assenyalaria el bo d’en Pep Mosca, però que si la miram en detall té truco: al document oficial no consten encara algunes carteres, concretament aquelles que seran assignades posteriorment als socialistes. En poques paraules, no era res definitiu i els protagonistes ho sabien bé. Llavors, unes hores més tard,   el PSIB s’uneix a la festa i també pacte la governabilitat.    Però no és que només pacti, sinó que fins i tot li concedeixen 18 mesos de batlia. El meu company de feina, quan me veu, ja m’espera amb una bona rialla a la boca i me diu “és un poble ben curiós el teu”.

I és que aquí ens falta saber què punyetes degué passar el divendres capvespre en els despatxos (i els mòbils, que treien fums aquestes setmanes…) per haver aquest canvi tant sobtat i inesperat. Per què se li concedeix a en Pep l’any i mig de batlia si no el necessitaven? Segur que la resposta està en els racons ocults de la política, aquests que un servidor (i crec que molta gent del carrer) mai entendrà i que reafirmen la meva idea que “mai podria ser polític”. Potser en honor a la transparència qualcú algun dia ens ho expliqui…

 

2. L’ENREGISTRAMENT DEL GRAN MOMENT: EL NOMENAMENT DEL BATLE

La sala de plens estava de gom a gom, Tant, que no hi cabien i molta gent havia d’esperar fora (un fet extraordinari que només passa un pic cada quatre anys). I és que no era per manco amb la cascada d’esdeveniments dels darrers dies. Déu sap què podia passar de nou, al ritme que anàvem…

A continuació podeu veure el vídeo del gran moment (i de fons escoltar alguns comentaris més que sucosos):

 

En aquesta foto pareixen més convençudes les regidores Antònia i Alícia que el propi batle. No trobau?

Aquests socialistes fan més cara d’esgotament que d’alegria. “Quin alè…” pareixen dir.

El bo d’en Javier (PP) posant entre els dos batles. Deu saber on s’ha ficat aquest jovençà?

3. LA JUBILACIÓ DEL BATLE

Aquesta concessió als socialistes de 18 mesos de batlia molts l’han vist com un senyal que en Mateu Puigròs se jubilarà després d’aquesta minilegislatura (de fet, ja en tendrà l’edat). Vos pareix que serà així? En aquest cas el Gisca perdria la seva peça clau, molt difícil de substituir en unes futures eleccions (i sobretot després d’un any i mig de batlia socialista). Per fer un símil futbolístic seria com el Madrid aquest any sense el seu cap visible, Cristiano Ronaldo, i tots sabeu com li ha anat… Per altra banda, vos imaginau en Mateu retirat de la política? A mi, després de 30 anys me costa… Què faria si no? S’obrin messions…

4. EL FUTUR DE MANUELA (PP) I SERAFÍ (JUNTS) 

Després dels mals resultats de les darreres eleccions (reconeguts per ells mateixos) què serà d’ells dos? Batallarà Manuela (han deixat el PP més sol que la lluna a l’oposició) o ja deixarà pas a una altra figura? I en Serafí… ho tornarà provar o ja es donarà per vençut? La resposta, senyors, se troba en el vent, que diria Bob Dylan…

3 pensaments a “Emoticona’t

Respon a Guillem Pont Ballester Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.