Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.
El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.
L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament.
Per estalviar tombs i desviacions, per enfocar les intencions, per clarificar l’orientació vital i els “per a què”, des de diversos posicionament de la psicologia es recomana, per a cada persona, pensar dissenyar i escriure, declarar en definitiva, el propi posicionament. Formalitzar conscientment el posicionament tàcit que tots tenim. Declaracions que, posteriorment, es poden mostrar, publicar…(o no) i que ajuden, poden ajudar, a clarificar posicions davant les contínues cruïlles que planteja la vida.
Declaracions públiques, o no, de voluntat, en fem totes les persones encara que no sempre les formalitzam. La formalització ajuda a la clarificació.
En tot cas també tots sabem que, la majoria de vegades, les declaracions, com acostumen a ser els desitjos de cap d’any no porten enlloc.
Es fa del tot imprescindible operativitzar, programar les accions que ens poden portar als desitjos.
Declarada la voluntat s’hauran d’establir, idò, objectius operatius avaluables, s’hauran de definir les responsabilitats personals i, en cada cas les activitats a realitzar amb la corresponent agenda.
Tota declaració de voluntats que no sigui operativa i avaluable és paper mullat.
Tota declaració és important, molt important perquè assenyala la finalitat última; però no resulta operativitza si no se’n fa una programació concreta i detallada.
A talls d’exemple:
a.- En la meva declaració vital puc contemplar el convenciment, convertit en desig, de salvaguardar la llengua catalana perquè de banda eina de comunicació és vehicle d’ésser. Es un desig declarat, però si després no em compromet activament, no passa de ser desig. L’hauré d’usar, signar manifests, escriure-hi…M’hi hauré de comprometre!
b.- L’acord de governabilitat dels onze regidors és una important declaració d’intencions, on es defineixen conceptes i finalitats. Per exemple el concepte “participació ciutadana” es delimita a “Creació d’una ràdio municipal” i “Creació de consells de joventut i de la infància”. La definició, en si mateixa, descarta altres vies i possibilitats (què no vol dir que no es puguin plantejar en acords posteriors) i no passa de ser una declaració d’intencions.
El que definirà el compromís serà el desenvolupament de la idea. Una programació on considerant el grup o grups a qui vagi destinada, es planifiquin objectius, activitats amb calendari, recursos, incentius i avaluació del programa.
Si no hi ha compromís, si no hi ha programa tot acostuma a acabar com acaben les declaracions i desitjos de cap d’any.
Es recomana que les declaracions siguin curtes -o amb apartats curts-, clares, inequívoques i amb indicació de finalitat, del motiu que les sustenta.