Cançó de Sant Joan (Guillem Colom)

I

Sant Joan florit!
Sant Joan granat!
Mostrau-nos l’estrella
de l’enamorat!

Despertau, donzelles,
sortiu al balcó:
sota les estrelles
passa anit l’Amor.

Despertau xalestes
abans d’eixir el sol!
Brunzin les requestes,
soni el flabiol;

que cada garrida que té enamorat,
de murta florida
té el llindar enramat…

Sant Joan florit!
Sant Joan granat!
Mostrau-nos l’estrella
de l’enamorat!

II

Marxau ja de l’era
cantant, segadors:
ballant us espera
Sant Joan Pelós.

Espígol i murta
-flors de Sant Joan-
abans que el sol surta,
segau-les arran.

I cada donzella
ompli el seu manat
amb la flor vermella
d’un amor sortat…

Sant Joan florit!
Sant Joan granat!
Mostrau-nos l’estrella
de l’enamorat!

III

L’amor que dormia
surti al serení,
que el rou d’aquest dia
els cors fa florir.

Fadrina lleugera
que havies temor
de saber qui era
el teu amador;

lleva’t i no et giris,
i avança amb pas lleu:
el primer que oviris,
aquest serà el teu.

Sovint l’Amor mira
amb llambreig sobtat,
i passa i sospira,
i no l’hem llucat…

Sant Joan florit!
Sant Joan granat!
Mostrau-nos l’estrella
de l’enamorat!

(Del llibre Cançons de la terra)

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada