RME – Crítica

La primera passa, sempre és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, no hi ha res a fer!. Ho deia adesiara Rogovsky en els seus tallers de Desenvolupament Organitzacional. ¿I com te’n pots adonar si no és mitjançant l’anàlisi d’una reflexió crítica?.
Ja hem topat amb un dels mots desvistuats!

La tendència generalitzada a pensar malament -amb les pertinents excepcions!- ens porta a assimilar el verb “criticar” tan sols amb la segona de les accepcions del mot que mostra el DCVB. “Declarar els defectes d’una persona o d’una cosa “ .
Però realment el mot ve de més enllà. Concretament. I depenent de les fonts, del grec krinein, separar, decidir o kritikós, qui discerneix
En la primera de les accepcions del diccionari és “Examinar i jutjar com a crític”. En el nostre entorn separar la palla del gra. Determinar el que és útil i el que no ho és. Quelcom tan habitual i ordinari com passar comptes: així va bé, així va malament; dóna resultats o no en dóna, em convé o no em convé…

A nivell escolar i a nivell d’organització d’actes i programes, correspondria a la part d’avaluació. Una avaluació que sempre s’haurà de planificar d’antuvi: què es pot valorar?, de quina manera es ferà? Qui se’n cuida?
Alerta!. Avaluar activitats no és contar el que ha passat. Es saber com ha anat en funció dels objectius; sense objectius no hi ha avaluació possible. Per això per separar la palla del gra, per passar comptes, caldrà primer saber el que s’esperava, on es volia arribar.

A tall d’exemple. Si l’objectiu era que 300 persones s’ho passassin bé, no basta contar el número de persones, cal saber, també com s’ho ha passat i això no es pot aclarir si no és demana.
Les intuïcions poden fallar. “La gent se n’anà contenta” és una percepció, sempre condicionada pel desig o la intenció de l’observador.
Perquè ens entenguem; consisderar les entrades a un determinat article de card.cat potser un indicador si l’objectiu era que moltes persones premessin el “continuar”. Si l’objectiu era estirar comentaris o facilitar-ne lectura, comptar les entrades ja no serveix.

Si criticar és separar el que resulta encertat del que no ho és tant, primer s’haurà de mirar i després fer dos o més caramulls en funció de criteris preestablerts.

Si enfocar el mot “critica” ja resulta costòs, encara en resulta més el de l’autocrítica; avaluar les pròpies accions i decisions. Rompre la barrera de l’autocoplaença o de la persistent justificació. Difícil, però bàsic per encetar camins de desenvolupament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.