Mots perduts: pa amb…

En la conversa amb en Rafel Duran, ja comentada en altres entrades, també sorgiren altres exemples de mots perduts, substituïts pels pertinents barbarismes com és el cas de “bocadillo”.
El concepte entrepà, en el nostre poble, no va arribar fins a la normalització, amb l’arribada del català a l’escola dels anys 80, abans els infants berenàvem de pa amb…coses variades.

De banda la omnipresent sobrassada, entre altres coses i segons l’epoca tocava confitura o botifarró, saïm amb sucre o formatge… algun dia també tocava xocolata o “membrillo” de tres colors.
(El pa amb oli no acabava d’anar bé per berenar jugant)

En el DCVB localitzam a la llarga veu PA: :
Pa amb oli: menja molt freqüent en les famílies modestes, consistent en una llesca de pa amarada d’oli i amb un poc de sal o de sucre. Pa amb oli brutllesca de pa torrada al caliu després de fregar-la amb olives pansides (Mall.).

BERENAR 
|| 1. a) v. int. Menjar a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merendar. 
|| 2. a) v. intr. Menjar el matí per primera vegada en el dia (Mall., Men.); cast. almorzar, desayunar.

No hi ha referència, idò, al berenar de pa i coses.
Imatge: pa amb sobrassada i una figaflor albecor.

2 comentaris a “Mots perduts: pa amb…

    • Ha,ha,ha…Molt bona!. A més mostra la diferència generacional.
      En la nostra època d’infants els panets (llonguets) eren articles de super luxe. Fins anys després no es generalitzarien les barretes (que en déiem franceses).

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada