Mot perduts: empedrat

Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana. 

Però si atenem les aportacions del DCVB (mentre no es demostri una altra cosa un dels nostres tresors de la llengua), l’empedrat era una característica de l’acera però el mot “acera” no és substitutiu de l’empedrat.

EMPEDRATm. 
|| 1. Paviment de pedres; cast. empedrado. «Voldria esser s’empedrat | d’es trispol aquí on balles, | sols per esser trepitjat | de los teus peus; tant m’agrades!» (cançó pop. Mall.). 
Loc.
Batre l’empedrat, canar empedrats: trescar molt pel carrer.

 

ACERAf. 
Cada una de les voreres del carrer, més altes que la resta del carrer i ordinàriament enllosades o enrajolades, que els qui van a peu utilitzen per al trànsit; cast. acera. 

Imatge. Empedrat. Joan Santandreu. 1938

Un comentari a “Mot perduts: empedrat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada