Entrevista a Josep Prohens i Julià, director de l’Orquestra de l’Aula de Música Contemporània del Conservatori de Felanitx

Josep Prohens i Julià, nascut a Felanitx (Mallorca), té els títols superiors d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació; de Piano; de Clarinet; de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament i el Diploma d’Estudis Avançats per la UIB.
Des de l’any 1978, ha compost nombroses obres per a orquestra, cor, piano, orgue, guitarra, percussió i música de cambra. L’Editorial Manduka Music Publications edità i presentà, el mes de març de 2001, a Washington DC, Somnis, col·lecció de cinc obres per a piano. També ha enregistrat composicions a RNE i ha estrenat obres a les Illes Balears, a la Península, als EUA, a l’Argentina, a Itàlia i a França. Té nombroses obres publicades i la seva trajectòria i currículum professional és impressionant.
Actualment, es professor titular de Composició i Orquestració del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears.
Fa tretze anys va crear l’Orquestra de l’Aula de Música de Contemporània del Conservatori de Felanitx.
.
– Mestre Prohens… enhorabona pels excel·lents concerts del XIII Encontre de Música Contemporània a càrrec de l’Orquestra de l’Aula de Música de Contemporània del Conservatori de Felanitx. M’agradaria abans de parlar dels concerts, saber sobre els seus inicis dins el món de la música. D’on li ve l’afició per la música? Té antecedents familiars?
Al meu pare i al meu padrí els agradava molt cantar, cantaven opera i sarsuela,
però no eren músics. Vaig començar a estudiar música per casualitat. Érem una colla de nins que jugàvem a diari als carrers de Felanitx hi havia un company que la seva padrina cada dia el venia a cercar per anar a música amb el seu pare, ell no hi volia anar mai i sempre plorava, fins que un dia la seva padrina em van dir per què no l’acompanyava, al final vaig anar-hi, em va agradar tant que i vaig quedar. Tenia sis anys i vaig començar a estudiar solfeig i requint perquè els dits no m’arribaven al clarinet com que el requint és més curt és amb el primer que vaig començar, després als vuit anys vaig passar al clarinet però aleshores no hi havia estudis oficials a les Balears de clarinet, només n’hi havia piano i violí i per poder fer estudis oficials vaig començar a estudiar piano.

– Qui va ser el seu primer professor?

En Tomeu Artigues, pare del meu amic, que aleshores era el director a la Banda de Música de Felanitx. Per cert que el seu fill, el meu company que nom Bartomeu Artigues també va continuar els seus estudis i és compositor, al concert d’enguany varem tocar una obra seva.

Quins estudis superiors de música va cursar?
Vaig cursar els estudis superiors d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació; de Piano, de Clarinet; de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició, i Acompanyament i el Diploma d’Estudis Avançats per la UIB. Primer vaig fer el Superior de Piano, després el temps del servei militar vaig acabar la carrera de Clarinet i com anècdota et puc dir que estudiava dins al «water» perquè el so era molt bo, llavors sorties defora i no era el mateix, provaves i fins que sortia el mateix so. Anava molt bé.

Es considera un professor exigent. Què demana als alumnes?

Sinceritat, tant amb la música com en tot, perquè som una persona exigent.

Què el va motivar a crear l’Orquestra de Música Contemporània del Conservatori Professional de Felanitx?.
Va ser una casualitat. Va marxar el professor de música de cambra que hi havia abans, i vam començar amb tres o quatre estudiants, però no hi havia obres per tocar aquests tres o quatre instruments i vam haver de escriure música a propòsit per a aquests instruments. La primera obra la vaig fer jo i poc a poc es va convertir en l’assignatura de l’orquestra. La formació actual i la d’aquests últims tretze anys és atípica, no trobes obres per a sis clarinets, quatre flautes, tret que facis uns arranjaments, i jo estic totalment en contra dels arranjaments, per això vam decidir fer música per a aquesta formació i cada any la formació és diferent. De totes maneres, si no sorgeixen problemes a la formació, li falten un any o dos per tenir la plantilla d’orquestra completa.

Quina importància té fer música actual amb aquests joves?

Des del punt de vista pedagògic molta, el primer de tot la unió que hi ha entre la gent a l’assajar junts, segona la convivència entre alumnes d’instrument i els compositors i també entre els que ens vénen a ajudar que són del Conservatori Superior, i alumnes d’altres pobles amb els d’aquí. Fer música amb altre gent estimula molt als alumnes, ja que tenen curiositat per aprendre. Abans, fa dotze anys, record que, al tocar una obra d’en Xavier Carbonell, alguns alumnes se n’anaven i altres es posaven a riure de gràcia que els feia, els sonava rara la música contemporània. Ara els agrada.

Vostè és compositor. Per què no toquen obres seves a l’orquestra del Conservatori de Felanitx?
Obres meves es toquen, un altre cosa es que les toquin l’orquestra del Conservatori de Felanitx. N’he feta qualcuna, però tampoc no vull abusar perquè no diguin que m’aprofito de l’orquestra per tocar obres meves. Obres meves se n’han estrenat unes setanta, i no és gens fàcil perquè has d’estar dins un cercle on hi hagi gent que et conegui. Tenc gravats cinc discs i ara estic preparant el sisè… i ja està bé sa música que han tocat meva; jo n’estic prou satisfet.

Quins temps triguen a preparar aquests concerts?

Uf, Magdalena… nosaltres duim tot l’any de feina per a preparar aquests estrenes. A més, no tenim totes les obres al mateix temps, les han de fer a aquestes obres. Enguany per exemple hem de saber la formació que és que els que assajam els dissabtes i els al·lots estan una setmana a tornar-se veure i ja han perdut qualque cosa, i és una feina que a nosaltres ens du tot el curs acadèmic.

Quantes obres heu estrenat a les tretze edicions de l’Encontre de Música Contemporània?
Unes cent vint obres.

Excepte algun compositor consagrat, com aquest any Joan Giménez, tots són ex-alumnes seus els compositors de l’Encontre?
La majoria són ex-alumnes, encare que també hi ha compositors de les Illes que no heu han estat.

Personalment vaig assistir al segon concert i era una meravella veure la serietat i concentració dels músics, i com sonaven. Com aconsegueix aquesta concentració?
Aquesta música no es pot fer d’altra manera, per a qualsevol música s’han de concentrar, i els al·lots tenen una cosa, xerren i criden, però a l’hora del concert tothom es posa les piles.

El concert de música contemporània de Sant Salvador em va impressionar el silenci del públic. Sempre és així?

Sí, perquè no saben el que sentiran, sempre hi ha silenci, a més dissabte estava a punt de començar hi va haver un al·lot que va plorar un poc; vaig esperar un segons i es va aturar de plorar. Els músics necessiten silenci per no perdre la concentració.

Quan acabà el concert li vaig preguntar quina havia estat l’obra més difícil i em va respondre: « Totes són difícils, cada una té una dificultat diferent, una té el caràcter, altres els ritmes, altres exigeixen una gran concentració,l’important és que t’has de posar dins la personalitat de cada autor». Com és fa això?
Les obres, moltes d’elles jo ja les he vist a classe, a més parlo molt amb ells sé com són, com s’expressen, el tipus de música que els agrada, la seva manera de ser, si els agrada cridar o no, si són tranquils o s’enfaden… Els conec prou això em dóna avantatges.

Com a pianista, quan un altre pianista interpreta obres seves, fins a quin punt se sent identificat amb la interpretació?

És veritat que soc un pianista , però un pianista que no em dedico a tocar, quan la gent toca obra meva també m’agrada en certa manera, perquè et dona una altra visió del que en principi jo faria , quasi sempre sol estar bé igual o millor inclús de com heu faria.

Què opina del músics i compositors que troben que la música contemporània es «renou»?
Els músics que opinen això jo crec que els falta un poquet de formació, si escoltassin un poc més de música contemporània i si endinsessin jo crec que els agradaria igual que la música clàssica o més.

Vostè ha compost música per a cambra i orquestra. Ha escrit alguna obra per a banda, essent les bandes les que solen cridar més l’atenció dels joves...
Sí, una, vaig escriure l’Himne de s’Encontrada de Felanitx.

Com a professor de composició, segueix el mateix esquema per a tots els alumnes o dóna suport a la creativitat dels alumnes?
Per estudiar composició i altres coses hi ha sempre unes bases i unes normes, però a partir d’aquí don molta llibertat a cada un, però aquesta llibertat cal saber utilitzar-la, han de saber utilitzar-la perquè, no ens enganyem, la música és matemàtica pura. No és això d’ara m’ha vingut la inspiració. Però quan tenen la base, després ells fan el seu llenguatge, la seva música, i els don molta llibertat.

Sol dir als alumnes «aquí jo faria qualque cosa diferent» quan s’equivoquen?
No s’equivoquen amb la música. Si jo faig nyic-nyac, qui em dirà a mi que això està malament.

Quin consell donaria als joves que es volen dedicar a la composició?
El primer de tot tenir-ne ganes i ser molt constant, la constància és primordial per dedicar-se a la composició

Hi ha gent que pensen que els concerts de música contemporània són rars. Jo crec que avui en dia no és així. Vostè que opina?
El segle passat sobretot, hi va haver tota una època que jo crec que ens varen prendre el pèl (heu dic amb tot el respecte) però sobretot hi va haver compositors que com més tipus de música rara feien i que a menys gent agradés el tipus de música que feien pareixia que els anava bé a ells. La gent està acostumada a la música tonal i és mal de fer desbancar-la. Però avui en dia el que és música contemporània no hem de confondre amb música d’avantguarda, que és una altre cosa. Avui en dia la música contemporània va molt amb la temàtica de cine, pel·lícules, i de fet el concert pogueres escoltar aquests tipus de música, i no és gens rara.

Avui en dia hi ha compositors que fan la seva música amb l’ordinador. Què li sembla?
Em pareix molt bé els ordinadors però mai l’ordinador podrà reemplaçar l’ésser humà. De fet , l’energia que transmet la meva mà quan escric amb un llapis o estic enfadat, això no heu pot fer un ordinador, ni sap el que és el sentiment que desprèn aquest fet.

Al concert de Fi de Curs del Conservatori de Felanitx, enguany es va estrenar la seva obra «Enyorança» dedicada a l’activista musical felanitxer Llorenç Siquier. Vostè el va conèixer, quins són els seus records d’ell?
Ell i en Tomeu Artigues, que va ser el meu primer mestre, com he dit abans, en el seu moment varen tornar reactivar tota la música de Felanitx. Varen fer que la banda tornés a funcionar, va ser una de les bandes que en aquells moments vam anar a tocar a València i altres llocs de la península, vam guanyar concursos. En Llorenç va ser un activista musical, i va crear la Setmana de la Música de Felanitx. Resumint, va donar moltíssima de vida al món musical i de fet va tenir a més molta connexió amb la Banda Municipal de Palma. D’aquesta època varen sortir molts de músics bons de Felanitx.

Mestre, ha arribat molt amunt dins el món de la música. Actualment és el President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears. Parli’ns una mica de les activitats que em va enviar del que porten a terme des de l’acadèmia…

Sí, ara fa sis anys que som el president, i em vaig dur un mosqueig que en diguessis que no feim res des de l’acadèmia…per això et vaig enviar un resum del que hem fet el darrer any.

Ho sento, a mi em varen dir: perquè serveix la Reial Acadèmia?. No és molt coneguda a nivell popular la seva activitat…

En part tens raó. És una cosa que ens falta des de la Reial Acadèmia, tenir més presència en la societat. Què haurien de fer nosaltres des de l’acadèmia, ara per exemple opinar damunt el Sindicat de Felanitx si arriben a fer qualque cosa perquè en Miquel Barceló pugi fer la seva seu de pintura, al poble. La Reial Acadèmia hauria de donar més la seva opinió de tot el que es fa al món de l’art, pintura, arquitectura, dansa, música, etc. Com per exemple quan es va fer a la capella de la Catedral amb en Barceló. Actualment com has pogut comprovar, a tots els actes que feim, com xerrades, moltes de conferències, taules rodones, discursos de investidura de nous membres, la música sempre hi és present. Normalment feim una o dues activitats mensuals a l’any, i la veritat a la Reial Acadèmia els membres són d’allò millor que tenim a les Illes Balears , pintors, músics, escultors, gent de les arts, etc., en definitiva, gent del món de l’art. Per a ser acadèmics la gent presenten els seus currículums i els membres actuals decideixen la seva incorporació. El que ens manca és divulgar el que fem a l’acadèmia i tenir més presència en la societat balear.

Aturau les activitats el mesos d’estiu?

Sí, el juliol i agost, llavors el setembre ens reunim i és quan anem a preparar les activitats i la lliçó inaugural que cada any fa un membre de l’acadèmia a l’octubre. Enguany, el dia de la lliçó inaugural vindrà un cor a cantar.

Vostè va lluitar per aconseguir la implantació del Conservatori Superior de les Illes Balears que tenim. Com recorda aquella època?
Aquí només es podia cursar estudis musicals fins al Grau Mitjà, la gent havia de sortir a la península per continuar els seus estudis musicals, i jo quan vaig entrar de director en aquella època vaig lluitar moltíssim per aconseguir el Conservatori de Grau Superior que tenim, i la veritat és que ningú donava «un duro» per això, la gent pensaven que els conservatoris a les Illes no tindrien vida. El pla que s’estudiava aleshores era el del 66 que ja estava apunt d’acabar per la LOGSE, tothom pensava que els conservatoris superiors aquí a les Illes no tindrien vida. La veritat és que en aquell moment vaig lluitar molt amb el conseller que hi havia aleshores, i també a Madrid. I al final vàrem aconseguir el Conservatori Superior i Professional de les Illes Balears que en el seu moment heu va ser durant dos anys, o sia que el mateix claustre de professors eren els de Superior i Professional, llavors quan va entrar la LOGSE es va separar, malgrat compartíem edifici.

Satisfet dels resultats de la lluita?

Sí, gràcies a aquesta lluita aquí poden fer els estudis superiors, apart que personalment aconsell a la gent que surti a fora a fer màsters, i també ve molta gent de fora aquí a estudiar-ne segons les especialitats. El fet que a dia d’avui hi hagi conservatoris de música a Felanitx, Manacor, Inca, tots els conservatoris professionals que hi ha a Menorca i Eivissa, i les escoles de música és tota una base que al final és el que dona vida al Conservatori Superior i Professional de les Illes Balears.

Agraïments: Aquesta entrevista ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’amiga i professora meva de piano Rosa Carbonell, que juntament amb la seva família em va acompanyar el dissabte dia 6 de juliol, al Port de Felanitx per xerrar i entrevistar al professor, músic, i compositor felanitxer Josep Prohens i Julià, amb el qual passarem una agradable estona parlant de música. Na Rosa fa anys va ser alumna seva i compartirem anècdotes i moments molts especials amb tots ells. Moltes gràcies per l’agradable companyia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.