Mots perduts: corriol

En Serafí diu que una persona coneguda el va escoltar a la Cerdanya. Per aquí, malgrat el reculli el DCVB, no l’havia sentit mai; potser un mot ben mort.
Nosaltres acostumam a usar, fonamentalment, el seu sinònim carrerany.

El DCVB mostra:

1. CORRIOL m. 
|| 1. Camí estret, que no dóna pas per a gaire més d’una persona a la vegada (pir-or., or., occ.); cast. sendero. Avall, donchs, avall com l’aygua per camins y corriols, Collell Flor. 108. Per un dels corriols que menen de les jaces del Canigó als primers pobles que el volten, Massó Croq. 27. M’agrada | anar a la castàlia fontanella | per l’aspre corriol, Riber Geòrg. 75. Corriol de cabrescaminet molt estret i de mala petja. Corriol de travessael que serveix per a anar d’un camí a un altre fent drecera; cast. atajo. 
|| 2. Rodera, senyal que deixen les rodes en el fang o en la pols dels camins, o la fusta quan l’estimben pel pendís; cast. carrilera. 
|| 3. Córrec, excavació produïda pel pas d’aigua de pluja abundant damunt la terra (Vilafr. del P.); cast. regato. 
|| 4. Corrua, filera de formigues. «Corriol de formigues, senyal de pluja» (refr. de Llofriu).
Fon.: 
kuriɔ́ɫ (pir-or., or.); koriɔ́ɫ (occ.).
Intens.: 
corriolet, corriolot.
Sinòn.: 
|| 1, caminoi, carrany, carrerany, carrinyot, senderó, viarany.
Etim.: 
derivat probablement de córrer.

Curiosament en forma femenina “corriola” , en to col·loquial, en el nostre entorn tant s’empra per anomenar la corretjola, la planta descrita per Galmés i avorrida pels hortolans, com per anomenar la curriola de la cisterna.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge: Carrerany, corriol d’ovelles

3 comentaris a “Mots perduts: corriol

  1. Sempre m’ha agradat el fet de que hi hagin paraules que modificant-ne tan sols el gènere, canviïn tant de significat, en aquest cas “corriol” i “corriola” 🙂

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada