Després de seguir, estones curtes, el debat per a la investidura hom arriba a la mateixa conclusió que arribà Pere Sampol -sense els sòlids arguments on fonamentà la seva opinió després d’anys de treballar en el Senat-; “Espanya no té remei”.
Les mirades són tant dispars que dificilment es poden arribar a sinceres sintonies i consensos.

Llàstima que tant les decisions que es prenguin com el models d’actituds, d’una o altra manera, ens hauran d’arribar, de la mateixa maneraq que les ones deixen brins d’alga a la platja. Els models dels qui manen sempre es copien.