S’esgota el temps i Pose i Podemos estan a punt de fer un bon ridícul i sobretot un magre favor a la democràcia espanyola. Pel que sembla no arriben a un acord (això sí, tot en política pot canviar en qüestió d’hores i, fins i tot, minuts) i ens abocam a una repetició d’eleccions si no se posa un poc de seny a la situació.

Vist des de fora pocs partits polítics surten ben parats. Si ells són l’exemple del diàleg, la reencarnació dels antics oradors grecs, malament anam, si són incapaços de fer un simple pacte de govern. Començant per la dreta, que no s’atura d’atacar Pedro Sánchez per voler pactar amb “radicals” (segons paraules seves, com si ells fossin la puríssima santíssima de la moderació), quan amb la seva simple abstenció (i remarc “abstenir-se”, que no és el mateix que votar que sí) ho  podrien evitar. On és el seu sentit d’estat de què tant presumeixen a l’hora de xerrar de Catalunya? Se veu que només en tenen quan els interessa. Si tanta por els fan aquests radicals, és tan fàcil com abstenir-se i facilitar el camí al candidat que ha guanyat les eleccions.

I de l’esquerra què podem dir. Vist des de fora pareix que el PSOE sent oi i repugnància per Podemos, com si fos la pesta bubònica, i que hi vol tenir el menor dels tractes a pesar que els necessiti per governar. Una manera un poc rara de començar una relació, no? Ni festeig, ni carícies ni mims ni res. Hòsties des de bon principi, a la babalà. Si arriben junts al poder amb aquest clima de desconfiança mutu no sé jo què hi pot passar de bo… I, per l’altra banda,  Podemos a la seva. Venga demanar i demanar, com si tengués un futimer  de vots. És ver, en té quasi 4 milions com no se cansa de repetir Pablo Iglesias, però si és ver el que li han oferit ja n’hi ha. No record l’Esquerra Unida del gran Anguita demanant tant quan pactava amb el Psoe.

Tot plegat, si no se recupera el seny, pot abocar a una repetició d’eleccions, quan la gent ja n’està més que farta (la societat ja se va pronunciar i va donar el seu parer, ara és l’hora dels polítics). Les enquestes diuen que unes noves eleccions pot beneficar el PSOE i perjudicar Podemos, però que vagin alerta que el tir els pot sortir per la culata i potser més d’un votant d’esquerra, decebut, no vagi a votar i això beneficiï la dreta. Si passàs, se’ls quedaria cara de pardals (i se la tendrien ben guanyada). I l’efecte en cadena d’això podria arribar ben lluny, fins i tot a ca nostra si recordam la frase del nostre batle a la revista Cent per Cent:   “Hi ha gent que veu aquest pacte difícil d’entendre (amb el PSIB), però també s’ha d’entendre la situació política actual. Aquest pacte ens ha de permetre tenir bona connexió amb altres institucions: Govern balear, Consell de Mallorca i fins i tot Madrid. Després del que va passar el 9 d’octubre no volíem crear entrebancs polítics.” Vos imaginau que  el govern previsible no arribàs a sortir i hi hagués un canvi de color polític? Moltes coses se capgirarien, així que els convé no badar i amagar aquestes crestes de gall que tant sovint exhibeixen darrerament tant PSOE com Podenos.

“Creían ser felices, y tal vez lo eran, hasta que uno de los dos decía una palabra de más, o daba un paso de menos, y la noche se pudría en un pleito de vándalos que desmoralizaba los mastines”. “Del amor y otros demonios” (1994), Gabriel García Márquez