RME Compromís

Recreació de mots essencials – Compromís
Avui toca el compromís, la capacitat de comprometre’s amb alguna persona o alguna cosa, amb un mateix,
L’interès es despert en una conversa d’estiu curta i puntual sobre l’evolució en l’aplicació del mot.

Sembla que avui la capacitat de compromís és més intuïtiva i puntual. Ho podria demostrar l’onada de voluntaris que vengués després de la torrentada. Tota aquella munió de persones segurament tenien quelcom a fer o havien planificat alguna cosa, deixaren el seu quefer i vingueren a donar una mà on fes falta. Va ser un compromís espontani i lliure, en funció de la voluntat del moment.
De forma aparent es podria dir que abans potser els compromisos eren més llargs, més meditats, mes laboriosos. Si hom es comprometia amb una tasca, intentava seguir-la fes fred o sol i calor.
No entrarem en si era costum, pressió social o altra cosa. Tan sols deixar constància del fet.

L’evolució del significat del mot també afecta a les relacions personals. Fos encertat o esgarrat, abans un matrimoni havia de durar tota la vida. La fidelitat laboral ni es qüestionava…
Faltaria aprofundir, potser tan sols és aparença; ara també es donen els compromisos llargs, sobre tot en la cultura de cultiu del cos: caminar, córrer, anar amb bicicleta…

Ben mirat l’evolució del compromís, afecta fonamentalment certes les relacions socials. Les que fan referència a una mena de segon ordre relacional, les que superen l’àmbit estricte de l’amistat personal. Com dir-ho?, segurament, amb la mateixa quantitat de coneixement de l’ampla ventall universitari que l’actual, altra temps la contesta social a la torrentada o a qualsevol altre esdeveniment hagués resultat diferent.
Com també hagués resultat diferent els posicionament personal davant qualsevol percepció d’explotació laboral.
Son simples suposicions sobre una pretesa evolució de la capacitat de compromís. Es podria resumir la recreació dient que, ara mateix es dóna un clar compromís d’interès personal però, en part, s’ha diluït el compromís personal abocat a l’interès social.

Parlam de compromís en la segona accepció que mostra el diccionari: “Obligació contreta en virtut d’una promesa, paraula donada, benefici acceptat, etc.” El que comporta “responsabilitat i obligació” amb independència de l’existència, o no, d’un àrbitre. Sembla que la llatina compromissum era “acord per complir per l’adjudicació d’un àrbitre”.

En tot cas, deixar constància que sense compromís, sense aferrar-se a l’acció, no hi ha res, tan sols idees. El compromís personal és la clau de l’evolució i del canvi. El que nodreix les articulacions dels cossos.
Primer adonar-se’n, prendre consciència. Després es pot despertar, o no, el desig, la voluntat d’implicació. I finalment el compromís, en alguns casos amb el deixar fluir i en altres dissenyant metes i processos.
Sempre des de la consciència del ventall de grisos. El tot o res, el blanc o negre…són estratègies de pensament distorsionades.

3 comentaris a “RME Compromís

  1. Tant per la foto com per la paraula,volia demanar quin dia de mes i quin mes va ser la torrentada de 1989??? que ja s’atraca el temps

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada